Resultats de la cerca bàsica: 991
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
desfiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) la fe, la confiança, en alguna cosa. [...]
|
|
12.
embacinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enganyar valent-se de la inexperiència, de la bona fe, de la credulitat. [...]
|
|
13.
crocidolita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, de fórmula Na2(Fe+2,Mg)3Fe+32Si8O22(OH)2, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és asbestiforme i presenta fibres flexibles blavoses. [...]
morfema
|
|
14.
corrigenda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fe d'errates. [...]
|
|
15.
difidència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancança de fe. [...]
|
|
16.
magnetita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, òxid del grup de les espinel·les, de fórmula Fe2+Fe3+2O4, en què les posicions tetraèdriques estan ocupades per ferro trivalent, la meitat de les octaèdriques per ferro divalent i l'altra meitat per ferro trivalent, és magnètic, de color negre, i [...]
|
|
17.
chamosita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral del grup de les clorites, de fórmula (Fe2+,Mg,Fe3+)5Al(Si3Al)O10(OH)8, ric en ferro i de colors verdosos. [...]
|
|
18.
omfacita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, clinopiroxè calcicosòdic, de fórmula (Na,Ca)(Al,Fe2+,Fe3+)Si2O6, de color clar, que es troba principalment a les roques metamòrfiques d'alta temperatura i alta pressió. [...]
|
|
19.
albardar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar l'albarda (a una bèstia de càrrega). Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement. [...]
|
|
20.
llum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llum natural. La llum del Sol, de la Lluna, dels estels. Llum artificial, elèctrica. Entrar la llum per una finestra, per una escletxa. Estar una cosa a plena llum. La llum de la fe, de la gràcia. La llum eterna. La llum de la raó. Portar llum a una qüestió. Punt [...]
|
morfema
1 m. [FL] [LC] Unitat lingüística significativa que no es pot descompondre en unitats significatives menors.
2 [FL] morfema derivatiu Morfema que, unit a un radical o a un mot, forma un mot nou.
3 [FL] morfema flexiu [o morfema gramatical] Morfema que expressa alguna categoria gramatical, com ara els morfemes de gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb.
4 [FL] morfema lèxic Lexema 1 .
5 [FL] morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta.