Els compostos reduplicatius, que són aquells en què es repeteix un mot o un patró rítmic, s'escriuen amb guionet. Per exemple:
baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, gori-gori, leri-leri, pengim-penjam, pica-pica, poti-poti, xano-xano, zig-zag...
Convé observar que un bon nombre de [...]
Fitxa
2433/7Darrera versió: 19.07.2019
Títol
Guionet (signes de puntuació)
Resposta
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.
A més dels usos habituals del guionet (per escriure certes paraules compostes, per separar mots a final de ratlla, etc.), aquest signe pot fer altres funcions:
1. Uneix mots o sintagmes que tenen una relació entre ells, com ho fa una preposició i, de vegades, una conjunció. Quan hi ha un únic mot a banda i banda del guionet es pot deixar un espai fi i, si això no és possible tipogràficament, no s'hi ha de deixar cap espai. En canvi, si uneix elements formats per més d'un mot, se sol deixar un espai davant i darrere el guionet. Per exemple:
relació causa-efecte (relació entre la causa i l'efecte) trajecte Sants - passeig de la Bonanova ('des de... fins a...')
districte Horta-Guinardó ('Horta i Guinardó')
2. Uneix dos o més nombres correlatius o que formen una unitat, sense espais a banda i banda, en els casos següents:
p. 23-53 (dues xifres correlatives) curs 2010-2011 (anys correlatius o períodes de temps en general) C. Comte Borrell, 100-104
La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.
Es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una [...]
En general els compostos següents s'escriuen sense guionet:
1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Per exemple [...]
En compostos catalans en què l'aglutinació dels components pot dificultar o alterar-ne la lectura, s'escriu guionet. Per exemple, s'escriu Mont-roig perquè sense guionet es podria llegir la seqüència 'tr' junta (com a control), mentre que s'ha de llegir fent una pausa entre 'mont' i 'roig', i per [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
Quan un prefix s'adjunta a una expressió lexicalitzada (primer ministre, cascos blaus, Segona Guerra Mundial, etc.) o a un mot que porta guionet (camí-raler, nord-americà, etc.), cal deixar un espai en blanc després del prefix. Per exemple:
vice primer ministre
ex Unió Soviètica
manifestació [...]
Els compostos catalans en què el primer component acaba en vocal i el segon comença en r, s o x s'escriuen amb guionet. Per exemple:
aigua-sal, barba-serrat, bleda-rave, busca-raons, cala-xarxes, cama-sec, cara-rodó, compta-revolucions, esclata-sang, escura-xemeneies, espanta-sogres, gira-sol [...]
Els compostos cultes són aquells el primer
element dels quals és una forma prefixada acabada en -o i
de vegades en -i (per exemple, afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-), i s'escriuen sempre sense guionet. Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer [...]
En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En [...]
Aquesta mena de compostos s'escriuen sense guionet: publicoprivat, i no publico-privat. Pel que fa a l'accent, només conserven el del segon element, de manera que en aquest cas el primer element el perd: publicoprivat i no públicoprivat.
Per exemple:
Estudien un sistema de finançament publicoprivat per [...]
Fitxa
2433/7Darrera versió: 19.07.2019
Títol
Guionet (signes de puntuació)
Resposta
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.
A més dels usos habituals del guionet (per escriure certes paraules compostes, per separar mots a final de ratlla, etc.), aquest signe pot fer altres funcions:
1. Uneix mots o sintagmes que tenen una relació entre ells, com ho fa una preposició i, de vegades, una conjunció. Quan hi ha un únic mot a banda i banda del guionet es pot deixar un espai fi i, si això no és possible tipogràficament, no s'hi ha de deixar cap espai. En canvi, si uneix elements formats per més d'un mot, se sol deixar un espai davant i darrere el guionet. Per exemple:
relació causa-efecte (relació entre la causa i l'efecte) trajecte Sants - passeig de la Bonanova ('des de... fins a...')
districte Horta-Guinardó ('Horta i Guinardó')
2. Uneix dos o més nombres correlatius o que formen una unitat, sense espais a banda i banda, en els casos següents:
p. 23-53 (dues xifres correlatives) curs 2010-2011 (anys correlatius o períodes de temps en general) C. Comte Borrell, 100-104