Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.

Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.

D'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.