El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:

• em i ens, quan el complement indirecte és de primera persona. Per exemple: Em va escriure una carta.
• et i us, quan és de segona persona. Per exemple: Us ha regalat una cassola.
• li o els, quan es refereix a la tercera persona. Per exemple: Li va escriure un conte (Va escriure un conte al seu nebot); Els vaig donar les claus (Vaig donar les claus a les nenes).

Convé notar que la forma lis com a pronom d'indirecte plural no és admissible en cap cas.

Els pronoms de primera i segona persona coincideixen amb els de complement directe, però en canvi els de tercera persona són li o els (en el cas del complement directe, els pronoms de tercera persona són el, la, els, les). És per això que els pronoms de tercera persona són els que fan dubtar més quan el verb va acompanyat únicament d'un complement. En aquests casos, cal saber si el verb és transitiu (i per tant porta un complement directe) o intransitiu (i per tant porta un complement indirecte). Per exemple:

Quan li van telefonar ja no hi era (i no el van telefonar o la van telefonar).

Els truco cada dia per veure on són (i no les truco o lis truco, en cas que el complement sigui 'a elles').

Vaig escriure'ls però no em responen (i no escriure-les o escriure-lis, en cas que el complement sigui 'a elles').

Li ha agafat son (i no l'ha agafat son).

No hauria d'importar-los massa la meva opinió (i no importar-les o importar-lis, en cas que el complement sigui 'a elles').

A elles els repugna haver de fingir una situació (i no les repugna o lis repugna).