L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent). A final de paraula convé tenir en compte les [...]

L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda). A final de paraula convé tenir en compte les [...]

Baix Cinca: del Baix Cinca Benavarri: benavarrès -esa Calaceit: calaceità -ana Fraga: fragatí -ina Llitera: lliterà -ana Matarranya: del Matarranya Ribagorça: ribagorçà -ana Tamarit: tamarità -ana Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana  [...]

. Així mateix, la forma oficial suprimeix inadequadament l'article el, que forma part del topònim, i la relaciona amb el segon topònim, Montmany, per mitjà d'un guionet, mentre que la relació entre tots dos topònims s'hauria d'indicar per mitjà de la conjunció i, el Figueró i Montmany (com és habitual en [...]

La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple: Hi anirem demà, sempre que no plogui. El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum. Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i [...]

La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac. Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi ?format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX? és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja [...]

Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació. La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]

La denominació habitual d'aquest país és São Tomé i Príncipe, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica de São Tomé i Príncipe. El codi ISO que representa aquest país és ST. [...]

En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents: 8 huit 17 dèsset 18 díhuit 19 dènou 80 huitanta Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:  17 [...]