1.
mimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar. [...]
|
2.
mimar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr teatr mimar. [...]
|
3.
acotiar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr cuidar amorosamente, mimar. Acotiar un infant, mimar a un niño. [...]
|
4.
amanyagar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [amansir] amansar, ablandar. 2 [aviciar] mimar, malcriar. 3 [acariciar] acariciar. Amanyagar els cabells, acariciar los cabellos. [...]
|
5.
acaronar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mimar. 2 fig acariciar. [...]
|
6.
engreir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: reir] v tr 1 envanir, infatuar. 2 amer [mimar] amanyagar, fer festes. v pron 3 [envanecerse] estarrufar-se, estufar-se, pagar-se, envanir-se, infatuar-se. 4 amer [encariñarse] encapritxar-se, agafar afecte. [...]
|
7.
consentir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [permitir, tolerar] consentir. 2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes. 3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar. v intr 4 consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar. v pron 5 p fr [un utensilio [...]
|
8.
aviciar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un infant] consentir, mimar. Un nen aviciat, un niño consentido. A casa seva l'avicien massa, en su casa le miman demasiado. v pron 2 enviciarse, viciarse. S'ha aviciat als estimulants, se ha enviciado con los estimulantes. [...]
|