Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen quinze monosíl·labs d'ús freqüent:

bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b

déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar

és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural

mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu

més: adverbi i adjectiu quantitatiu, 'signe de la suma'
mes: 'una dotzena part de l'any', participi del verb metre, conjunció, possessiu

món: 'conjunt de totes les coses creades; la Terra'
mon: possessiu

pèl: 'vellositat'
pel: contracció de per + el

què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, 'quid d'una qüestió'
que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

sé: verb saber
se: pronom feble

sí: adverbi afirmatiu, 'afirmació'
si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, 'interior'

sòl: 'superfície del terreny'
sol: astre, nota musical, 'sense companyia', verb soler, adverbi

són: verb ésser/ser
son: 'acte o ganes de dormir', possessiu, verb sonar (balear)

té: verb tenir
te: pronom feble, 'arbust' i 'infusió', nom de la lletra t

ús: 'acció d'usar', verb usar (balear i alguerès)
us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

vós: pronom fort
vos: pronom feble

Conserven l'accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).

En canvi, seguint l'Ortografia catalana de l'IEC, no s'aplica l'accent diacrític en els compostos i derivats d'aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.