El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, tot i que en els registres formals és preferible sense preposició.

1. Localització

El president arriba ara a l'edifici on farà la declaració.
Aviam (a) on trobem lloc per dinar avui.

Quan s'indica una localització, a banda del relatiu on també es pot fer servir en què o en el qual (en la qual, en els quals, en les quals), excepte si l'antecedent és un nom propi de lloc. Per exemple:

La casa on / en què / en la qual viu és del segle XVIII.
Viatjarem a Noruega, on passarem les vacances (i no ...a Noruega, en la qual / en què passarem les vacances).

2. Direcció

Amb valor de direcció, el pronom on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l'espai (per, des de, cap a, fins a, etc.). En aquests casos també és possible fer servir el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), acompanyat de la preposició, però no el pronom què. Per exemple:

El riu s'ha emportat el pont per on vam passar / pel qual vam passar (i no ...el pont per què vam passar).
El poble des d'on / des del qual t'escric és molt petit (i no El poble des de què t'escric...).

Cal recordar que no són adequades formes com en el què (o en la què, en els què, en les què), al què (o a la què, als què, a les què), entre d'altres. Per exemple:

L'edifici en què treballa / en el qual treballa / on treballa (i no L'edifici en el què treballa).

Un cas molt especial el constitueixen aquelles oracions en què el relatiu depèn d'un sintagma preposicional i tant aquest sintagma com el relatiu tenen la mateixa preposició. En aquest cas, es pot elidir la preposició de la relativa i fer servir el pronom que, sempre que hi hagi un antecedent explícit. Per exemple:

Ho han trobat en el calaix que ho havíem deixat (o bé ...en el calaix on ho havíem deixat / ...en el calaix en què ho havíem deixat / ...en el calaix en el qual ho havíem deixat).