A l'hora de reproduir les ordres que s'intercanvien en el diàleg amb l'ordinador, es recomana d'utilitzar l'imperatiu. Concretament, es fa servir el tractament de vós (la segona persona del plural) en els missatges que el programa adreça als usuaris. I s'utilitza el tractament de tu (la segona persona del singular) en els missatges que els usuaris adrecen al programa. Per exemple:

Quan es tracta d'opcions disponibles o d'accions el subjecte de les quals clarament no pot ser la màquina, sinó exclusivament l'usuari, es podrien expressar en infinitiu. No obstant això, per tal de disposar d'un model unitari i d'una instrucció clara per a l'usuari, es recomana fer servir l'imperatiu d'acord amb la tradició més estesa en català.

Finalment, quan una acció pot ser interpretada com a ordre o com a opció per manca de context, l'imperatiu és la forma més utilitzada en les interfícies digitals:

Respon
Surt
Recorda la contrasenya

Aquesta mateixa preferència se sol aplicar en la coordinació d'accions una de les quals és clarament una ordre:

Anomena i desa
Envia i rep
Accepta i torna