Resultats de la cerca bàsica: 6

1. palafrè
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
2. palafrè
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m palafrén.  [...]
3. palafrener
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui menava un palafrè caminant a l'estrep del cavaller. El qui muntava el palafrè. Mosso que tenia cura dels cavalls. palafrener major Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries del rei. [...]
4. palafrén (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m palafrè.  [...]
5. cavaller
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (f. cavalleressa) Persona que va a cavall. amazona, dona que munta a cavall. genet palafrener, el criat que munta un palafrè. postilló, el qui guia els cavalls d'un carruatge muntant-ne un. cavalcador, esp. el palafrener. cavallerís, l'oficial que fa l'ofici de palafrener. joquei, el qui [...]
6. cavall
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
batalla, antigament. palafrè. A l'edat mitjana, cavall de sella però no de batalla. També, cavall en què anava muntat el criat que acompanyava el seu senyor quan aquest cavalcava o viatjava en un carruatge. rossío rossa, cavall dolent, vell i flac. perranya, íd. haca, cavall petit i vigorós. hacanea [...]