Els noms que habitualment es fan servir, en el català del Principat, per anomenar les diverses parts del dia són els següents:

• matí (o dematí): és l'espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt.
• migdia: és la part del dia en què el sol està en el punt més alt.
• tarda: és la part del dia compresa entre el moment en què el sol abandona el punt més alt i es comença a pondre.
• vespre (o capvespre): és la part del dia entre que es comença a pondre el sol i es fa fosc.
• nit: és l'interval de temps en què no hi ha llum solar.
• mitjanit: és la part central de la nit.
• matinada: és l'espai de temps que comprèn les últimes hores de la nit i les primeres del matí
• alba (o albada): és el començament del dia.

En les altres variants del català s'empren mots diferents per anomenar la tarda (horabaixa o capvespre en balear i vesprada en valencià) i el vespre (a boqueta (de) nit o a poqueta nit en valencià). A banda d'aquests mots, hi ha altres expressions per designar moments del dia: a punta de dia, a trenc d'alba, sol ixent, sol ponent, a entrada de fosc, a hora foscant, etc.

Cal tenir en compte que quan es vol expressar en quina part del dia es produeix un fet, generalment es fa servir la preposició a (o de en alguns contextos). Malgrat que en registres col·loquials es fa servir també la preposició per en aquests casos, cal evitar aquest ús en els registres formals. Per exemple: 

S'estima més estudiar a la nit.
Aquesta setmana treballo de tarda.