Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 19

1. Perífrasis d'infinitiu: deure + infinitiu / Seran les tres o Deuen ser les tres?
Font Fitxes de l'Optimot
2. Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font Fitxes de l'Optimot
La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple: Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]
3. Perífrasis d'infinitiu: acabar per + infinitiu, acabar de + infinitiu
Font Fitxes de l'Optimot
La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple: Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència. És tan pesat que acabarem per claudicar. Altres construccions que es poden fer servir també [...]
4. Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
5. Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar? / Hi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge?
Font Fitxes de l'Optimot
+ infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals. En canvi, no són acceptables altres construccions que expressen el mateix sentit, com ara les següents: tenir que + infinitiu. Per exemple: Si voleu aprovar les oposicions heu d'estudiar de valent (i no Si [...]
6. deure 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teus mèrits. deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida. Haver (de fer quelcom), no poder deixar (de fer quelcom). L'home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa. Davant d'infinitiu, ésser d [...]
7. perifrasar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usar perífrasis. Expressar per mitjà d'una perífrasi. [...]
8. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
. Per exemple: Mira de fer l'esforç d'entendre la situació. Ens va dir d'anar al cinema. Va provar de posar-se en la seva pell. En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]
9. ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar
Font Fitxes de l'Optimot
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple: És d'agrair que ens ho [...]
10. Usos del condicional / Probabilitat referida al futur: condicional irreal
Font Fitxes de l'Optimot
 Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte). Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple: A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>