Resultats de la cerca bàsica: 5

1. Perífrasis d'infinitiu: deure + infinitiu / Seran les tres o Deuen ser les tres?
Font Fitxes de l'Optimot
2. deure 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teus mèrits. deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida. Haver de fer quelcom, no poder deixar de fer quelcom. L'home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa. Davant d'infinitiu, ésser d'inferir l [...]
3. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
. Per exemple: Mira de fer l'esforç d'entendre la situació. Ens va dir d'anar al cinema. Va provar de posar-se en la seva pell. En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]
4. Usos del condicional / Probabilitat referida al futur: condicional irreal
Font Fitxes de l'Optimot
 Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte). Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple: A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al [...]
5. fer 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Déu. Fer algú el seu deure. Fer dieta, dejuni. Fer magre. Fer quarantena. Ocasionar (l'acció expressada per un verb en infinitiu). Fer pintar un moble. Fer fer una cosa. Li vaig fer dir la veritat. Em va fer caure. Fer coincidir els extrems d'una cosa. Fes-li veure que s'equivoca. Feu-li [...]