Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
comandament a distància telecomandament En català, no existeix la paraula mando, ja que es tracta d'un castellanisme. El seu equivalent és comandament. Exemples: crit de comandament, comandament militar, comandament de vol.
Per tant, l'aparell que serveix per activar, dirigir o desactivar un altre [...]
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valor espacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un [...]
Amb el significat de 'a cada moment, sempre, a qualsevol hora', es pot utilitzar l'adverbi tothora o bé les locucions sinònimes a tota hora i a totes hores, però no a tothora. Per exemple:
Des d'aquell dia que penso en ella tothora.
En aquell restaurant hi ha cua a tota hora.
Em persegueix a [...]
Les expressions posar bastons a les rodes o posar pals a les rodes signifiquen 'obstaculitzar o entorpir una acció'. Per exemple:
Malgrat que ens han posat bastons a les rodes per tirar endavant aquest projecte, estem contentes d'haver-nos-en sortit.
Altres expressions que també s'usen amb un [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:
Aquesta planta es coneix com a boixac.
Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per [...]
En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]
Fitxa
4037/2Darrera versió: 25.07.2014
Títol
per ingressar en compte
Resposta
per ingressar en compte
L'expressió per ingressar en compte es fa servir habitualment a l'anvers del xec barrat, que és el que travessen dues ratlles paral·leles obliqües i que només pot ser cobrat si és ingressat en un compte bancari.
Com veiem, en aquesta construcció no es fa servir l'article (no diem per ingressar al compte), ja que està molt fixada, i aquí la preposició en indica indeterminació, atès que el compte on s'ha de fer l'ingrés no és específic.
La locució en vista de significa 'considerant, atenent'. Per exemple:
En vista de la seva reacció, crec que no li ho hem de tornar a proposar.
En canvi, la locució amb vista a és equivalent a 'pensant en' o 'amb la intenció de'. Per exemple:
S'ha comportat així amb vista al seu ascens.
Cal no [...]
Fitxa
4037/2Darrera versió: 25.07.2014
Títol
per ingressar en compte
Resposta
per ingressar en compte
L'expressió per ingressar en compte es fa servir habitualment a l'anvers del xec barrat, que és el que travessen dues ratlles paral·leles obliqües i que només pot ser cobrat si és ingressat en un compte bancari.
Com veiem, en aquesta construcció no es fa servir l'article (no diem per ingressar al compte), ja que està molt fixada, i aquí la preposició en indica indeterminació, atès que el compte on s'ha de fer l'ingrés no és específic.