Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:

Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc).
Les monedes són dins de la bossa (o dins la bossa).

Aquestes preposicions, tret de lluny, poden anar precedides de la preposició a. Per exemple:

Deixa el llibre (a) damunt la taula.
L'estació de tren no és lluny de casa.

Ara bé, les preposicions sobre, sota, vora i prop, si no duen explícit el complement, necessiten obligatòriament la preposició a. Per exemple:

El meu germà viu molt a prop.
S'ha comprat un apartament nou i té el mar molt a la vora (cal notar que amb la preposició a el mot vora necessita l'article: a la vora).