El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, tot i que en els registres formals és preferible sense preposició.
1. Localització
El president arriba ara a l'edifici [...]
La construcció per postres és adequada en sentit figurat per expressar 'a més' o 'a sobre', com a extensió de significat del sentit original. Per exemple:
Li van robar la bossa i, per postres, va caure i es va torçar el turmell.
Per postres, ha perdut el paraigua i no porta la jaqueta amb [...]
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant [...]
L'indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s'ha esmentat anteriorment. Per exemple:
[Es parla d'un escriptor que ha escrit dues novel·les] A la xerrada d'aquesta tarda porta tots dos llibres.
[A l'esplai la meva filla hi [...]
Fitxa
1778/6
Títol
'ser' o 'estar'?
'ser a punt' o 'estar a punt'?
'Estar' davant de complements preposicionals
Resposta
Es fa servir el verb estar (i no ser) en les oracions en què l'atribut va introduït per una preposició, expressa un estat fruit d'un canvi o procés i no té valor locatiu. Per exemple:
estar a punt: La funció està a punt de començar(i no és a punt de començar).
estar a l'abast: L'habitatge no està a l'abast de tothom(i no és a l'abast de tothom).
estar a la venda: El disc ja està a la venda (i noja és a la venda).
estar a disposició: El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar (i no és a disposició).
estar a l'atur: En Julià està a l'atur (i no és a l'atur).
estar de moda: Tornen a estar de moda les ulleres grosses (i no és de moda).
estar de baixa: La cap del departament està de baixa (i no és de baixa).
estar de vacances: Estic de vacances (i no és de vacances).
estar en obres: El pis està en obres (i no és en obres).
estar en ordre: L'habitació estava en ordre (i no és en ordre).
estar en joc: Aquí estan en joc totes les nostres hores de feina (i no és en joc).
estar en perill: La finca està en perill (i no és en perill).
estar en llibertat: El fugitiu va estar uns dies en llibertat (i no és en llibertat).
estar fora d'ús: Aquest cotxe està fora d'ús (i no és fora d'ús).
Les preposicions a, de i per (o pera), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament:
a + el: al
a + els: als
de + el: del
de + els: dels
per + el: pel
per + els: pels
pera + el: per al
pera + els: per als
Per exemple:
Va [...]
L'expressió castellana subirse al carro, que indica 'aprofitar una situació favorable per treure'n partit', en català pot tenir diverses expressions equivalents segons el context, com ara: apuntar-se a, sumar-se a, afegir-se a, apostar per. Per exemple:
La comarca s'apunta a les consultes [...]
Es fa servir el verb estar (i no ser) en les oracions en què l'atribut va introduït per una preposició, expressa un estat fruit d'un canvi o procés i no té valor locatiu. Per exemple:
estar a punt: La funció està a punt de començar (i no és a punt de començar).
estar a l'abast: L'habitatge no [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
termini, terme
La forma plaç (o plaços, en plural) no és correcta en català. Per referir-se al 'temps assenyalat pera alguna cosa, especialment pera la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o pera la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc.', cal fer [...]
Fitxa
1778/6
Títol
'ser' o 'estar'?
'ser a punt' o 'estar a punt'?
'Estar' davant de complements preposicionals
Resposta
Es fa servir el verb estar (i no ser) en les oracions en què l'atribut va introduït per una preposició, expressa un estat fruit d'un canvi o procés i no té valor locatiu. Per exemple:
estar a punt: La funció està a punt de començar(i no és a punt de començar).
estar a l'abast: L'habitatge no està a l'abast de tothom(i no és a l'abast de tothom).
estar a la venda: El disc ja està a la venda (i noja és a la venda).
estar a disposició: El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar (i no és a disposició).
estar a l'atur: En Julià està a l'atur (i no és a l'atur).
estar de moda: Tornen a estar de moda les ulleres grosses (i no és de moda).
estar de baixa: La cap del departament està de baixa (i no és de baixa).
estar de vacances: Estic de vacances (i no és de vacances).
estar en obres: El pis està en obres (i no és en obres).
estar en ordre: L'habitació estava en ordre (i no és en ordre).
estar en joc: Aquí estan en joc totes les nostres hores de feina (i no és en joc).
estar en perill: La finca està en perill (i no és en perill).
estar en llibertat: El fugitiu va estar uns dies en llibertat (i no és en llibertat).
estar fora d'ús: Aquest cotxe està fora d'ús (i no és fora d'ús).