d'aprop o d'a prop).
Per exemple:
Era tan a prop meu que el sentia respirar. (i no Era tan aprop meu...)
Mai no he vist un pingüí de prop. (i no Mai no he vist un pingüí d'aprop.)
Si mires la foto de prop veuràs que el puntet és una persona. (i no Si mires la foto d'a prop...)
[...]
Fitxa
175/16Darrera versió: 27.03.2025
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí. Ho ajornarem fins a un altre dia.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat. Ha demanat una excedència fins (al) el 2026.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)
El verb pegar, generalment, es construeix amb un complement directe que representa el cop, l'empenta, etc., que es pega i amb un complement indirecte que representa la persona o l'animal que rep l'acció. Per exemple:
Pegaven bufetades a l'Albert.
També és possible elidir el complement directe i [...]
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:
La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
Hi ha diversos mecanismes per evitar confusions a l'hora de lletrejar paraules. Per exemple, si es diu per telèfon un cognom (Teixidor) i es vol lletrejar, es pot fer amb les lletres de l'alfabet (te-e-i-xeix-i-de-o-erra), o bé, perquè sigui més clar, amb el sistema de codis que es proposa en la [...]
En català, algunes expressions que signifiquen 'd'aquí a un període de temps breu' poden ser, entre altres, aviat, properament, sense trigar gaire, a tot tardar, com a molt tard, al més tard, segons el context. Per exemple:
Confiem que aviat publicaran el segon volum del llibre.
M'hauries d [...]
En llenguatge jurídic o administratiu, l'expressió que indica que algú se sotmet voluntàriament a la influència de la sort o dels esdeveniments és a risc i perill. Per exemple:
Van assumir la gestió de l'equipament a risc i perill.
L'entitat que assumeix la concessió a risc i perill es fa [...]
registres formals és preferible canviar la preposició en pera o de. Per exemple:
Hem de pensar a millorar el futur dels joves.
Mostra un gran interès de llegir l'obra.
De vegades també hi ha la possibilitat que el complement no sigui introduït per cap preposició. Per exemple:
Confiem tenir-ho tot [...]
Les locucions prepositives a favor i en contra duen un complement encapçalat per de; aquest complement generalment es pronominalitza amb el pronom hi. Per exemple:
Ha guanyat la meva proposta: tres hi han votat a favor i dos hi han votat en contra.
Cal saber si l'Ajuntament està a favor de [...]
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:
No ho faré [...]
Fitxa
175/16Darrera versió: 27.03.2025
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí. Ho ajornarem fins a un altre dia.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat. Ha demanat una excedència fins (al) el 2026.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)