El verb imputar, amb el significat d''atribuir la responsabilitat, la culpa, d'alguna cosa', és transitiu. Es construeix amb un complement directe, que designa el delicte o el càrrec, i un complement indirecte. Per exemple:

El jutge imputa el delicte a l'exministre i a altres dirigents de l'entitat.

Tanmateix, actualment s'observa que el verb imputar s'empra sovint en construccions com El jutge imputa l'exministre pel cas X, on el complement directe ja no és un delicte o un càrrec, sinó la persona a qui s'imputa el delicte. És possible que aquest ús del verb imputar estigui influït pel verb encausar, que es construeix amb un complement directe de persona. No obstant aquesta pràctica, l'ús del verb imputar, amb complement directe de persona, no és admès per la normativa.