L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple: És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir). Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res). No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]

, en altres casos són més adequats els mots intimitat (per exemple, dret a la intimitat) i confidencialitat (per exemple, deure de confidencialitat).  [...]

La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset. [...]

El quantificador tot es pot fer servir com a pronom. Per exemple: S'ha mullat tot! Tot està encara per fer. Aquest quantificador tot també pot fer referència a un pronom de complement directe: bé sigui el pronom ho o un pronom personal de tercera persona. En aquest cas, apareixen a la mateixa [...]

Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple: Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere. Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se. Aquell matí va ser [...]

Per fer referència a l'òrgan d'una corporació format generalment per la totalitat dels seus membres, que es constitueix quan hi ha una reunió general a la qual tots són convidats, la denominació adequada en català és ple. Per exemple: Es preveu que la construcció de la biblioteca s'aprovarà en el [...]

El verb delegar és transitiu, és a dir, porta complement directe i pot tenir altres complements. Amb el significat de 'qui té poder o autoritat per fer alguna cosa, encarregar a algú de fer-la per ell', es delega una persona perquè faci alguna cosa. Per exemple: La directora va delegar el tècnic [...]

fix L'adjectiu correcte és fix, i no fixe. El plural de fix és fixos. Així, cal dir, per exemple, contractes fixos, i no contractes fixes. La forma fixes només és correcta per a l'adjectiu femení plural. Per exemple: despeses fixes.  [...]

: merla, serra, terra (e oberta); pilota, porta, posa (o oberta). En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial acabada en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em- i es-: encetar, embut, escoltar.  [...]