Entre un quantitatiu i el nom que el segueix, la preposició de de vegades és optativa, altres vegades és obligatòria i en alguns casos no s'ha d'usar.

Els quantitatius següents admeten l'addició de la preposició de abans del substantiu que els segueix: 

quant: Quants de llibres que té! (o Quants llibres que té!)
molt: Fa molt de fred (o Fa molt fred)
poc: Queda poc de pa (o Queda poc pa)
tant: Amb tanta de gent no es passa (o Amb tanta gent no es passa)
prou: Fa prou de goig (o Fa prou goig)
bastant: Tenen bastant de terreny (o Tenen bastant terreny)
força: S'ha de menjar força de verdura (o S'ha de menjar força verdura)   

A l'hora d'escollir entre la construcció amb la preposició i la construcció sense la preposició, és recomanable optar per la que sigui habitual segons el propi parlar. 

Convé notar que els quantitatius que, massa, més, menys i gaire no van seguits de la preposició de. Exemples:

que: Que feina que tinc! (i no: Que de feina que tinc!)
massa: Tinc massa son (i no: Tinc massa de son) 
més: Té més discos que jo (i no: Té més de discos que jo)
menys: Hi ha menys gent que ahir (i no: Hi ha menys de gent que ahir) 
gaire: No tinc gaire gana (i no: No tinc gaire de gana) 

Finalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple: 

No tinc gens de temps.
No té gota de febre.
Té tot de rampoines a l'armari.
Posa-hi una mica d'oli.
Tira-hi un xic de sal.
Hi havia un munt de gent.