Resultats de la cerca bàsica: 197.486

1. Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el qui?; aquell que o aquell qui? / qui digui això o el que digui això?
Font Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu substantives en què el relatiu es refereix a persones, es poden utilitzar els pronoms qui o que, precedits o no d'altres elements. 1. Qui Es pot fer servir el relatiu qui. Per exemple: Qui digués això mentiria. Aquest pronom relatiu també pot anar precedit de [...]
2. Pronoms relatius amb antecedent humà: qui, que o el qual? / l'home qui ha vingut o l'home que ha vingut?
Font Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu adjectives en què l'antecedent del relatiu és humà, es poden fer servir els pronoms que, qui o el qual (la qual, els quals, les quals), segons el cas. 1. En funció de subjecte, es fa servir el pronom relatiu que en les relatives especificatives i en les explicatives. En [...]
3. Pronom relatiu en complements preposicionals: el qual, qui o què / el tema del que parles o el tema de què parles?
Font Fitxes de l'Optimot
preposicions i locucions prepositives. Cal tenir en compte que no s'usa amb damunt o davall (sí que és possible amb damunt de i davall de), ni amb locucions com respecte a o per consideració a, casos en què es fa servir el pronom el qual. Per exemple: L'actriu de qui parles tenia una casa a Cadaqués. El [...]
4. Pronoms relatius amb antecedent humà en funció de complement directe: que, a qui o el qual / al qual
Font Fitxes de l'Optimot
relativa és psicològic. En aquests casos, cal optar per a qui o al qual. Per exemple: Les noies que vas veure ahir eren les meves germanes. He conegut el teus amics, que havia vist al partit. Els nens a qui / als quals il·lusiona fer cagar el tió... (i no Els nens que il·lusiona fer cagar el tió...). Cal [...]
5. qui
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
6. Pronoms relatius en funció de complement directe: qui o a qui? / castigarà a qui copiï o castigarà qui copiï?
Font Fitxes de l'Optimot
En general, el pronom relatiu qui en funció de complement directe va introduït per la preposició a: 1. En oracions relatives adjectives (les que tenen un antecedent explícit), el pronom qui sempre va precedit de la preposició a. Per exemple: El meu germà, a qui tothom ajudava, era considerat un [...]
7. qui
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 quien. Qui molt abraça poc estreny, quien mucho abarca poco aprieta. pron interr 2 quién, quiénes pl. Qui és?, ¿quién es? Qui són?, ¿quiénes son? No sé qui eren, no sé quiénes eran. 3 [complement directe] a quién. Qui has vist?, ¿a quién has visto?pron 4 aquell de qui aquel de que (o de [...]
8. Duplicacions pronominals en oracions de relatiu / 'a qui no li agrada' o 'a qui no agrada'? / 'on diu' o 'on hi diu'? / 'de qui n'està molt' o 'de qui està molt'?
Font Fitxes de l'Optimot
prescindeix d'aquest pronom feble es generen oracions molt forçades. Són els casos següents: 1. Amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradar, interessar o encantar ('agradar molt'). Per exemple: L'Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple [...]
9. 'caure' o 'caure-hi'? / 'Ara no caic en qui és' o 'Ara no hi caic en qui és'?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb caure, que en sentit general significa 'moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix', també té el sentit de 'encertar', 'comprendre' o 'recordar' una cosa. Per exemple: Em sembla que conec aquella noia, però ara mateix no caic en qui és. Quan no apareix [...]
10. Accent diacrític: què o que?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que. S'escriu què, quès en els casos següents: quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el [...]
Pàgines  1 / 19.749 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>