Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle IX— és Rialb, ja que prové del llatí RIVO ALBO ('riu blanc'), forma encara viva en el nom del riu de la mateixa vall, el Rialbo, i presenta una evolució regular d'acord amb les regles de la gramàtica històrica catalana, que ha donat com a resultat el grup consonàntic final que en català s'escriu -lb (com en els mots balb, bulb, calb, etc.).

Aquest és un nom freqüent en la toponímia catalana: la Baronia de Rialb, Rialb (nucli del municipi de Queralbs, al Ripollès), el Rialb, Sant Martí de Rialb, la Torre de Rialb, etc.