1.
Equivalències castellà - català. testigo m i f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
testigo m i f-testimoni m i f Persona que compareix a declarar davant la justícia per
tal de certificar com va ser un fet que ha vist o conegut personalment o sobre
el qual té dades.
ES: Testigo de cargo, de descargo. La testigo declaró con protección. Citar a alguien
como testigo.
CA: Testimoni de [...]
Fitxa 7297/1Darrera versió: 04.03.2013TítolCom es diu ser el no va más en català?Resposta
ser el bo i millor
ser el súmmum
ser la flor i nata
En català, per expressar el grau més alt al qual s'arriba, es pot fer servir una de les expressions següents: ser el bo i millor (o ser el millor), ser el súmmum, ser la flor i nata (o ser la nata). Per exemple: Els embotits de can Serra són el bo i millor de la comarca. ClassificacióCategoria
Fraseologia i refranys
|
2.
Equivalències castellà - català. abogado -a m i f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
abogado -a m i f - advocat -ada [o -essa] m i f Persona que assessora legalment i defensa
els interessos d'altri en causes judicials.
NOTA: En castellà el femení tant pot ser abogada com abogado. En català la
forma femenina habitual és advocada i, a diferència del castellà, no es diu advocat
per al [...]
|
3.
Simbols. Escriptura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els símbols s'escriuen en lletra rodona i no porten mai punt abreviatiu.
EUR euro
min minut
Per qüestions tipogràfiques es poden escriure en cursiva; per exemple, quan se'n fa un ús metalin-
güístic.
el símbol de metre és m, escrit en minúscula i sense punt
Poden anar seguits d'un punt si [...]
|
4.
Abreviatures. Escriptura. Punt abreviatiu i barra
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
m/fra la meva factura
Cal no confondre la barra com a signe d'abreviació amb la barra com a signe de divisió: no s'ha de
suprimir el punt abreviatiu si precedeix una barra de divisió.
h./km2 habitants per quilòmetre quadrat
El punt abreviatiu sempre va seguit d'un espai, tant si es tracta d [...]
|
5.
Presentació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
l'elaboració funcional dels llenguatges d'especialitat que no pas de la gramàtica, del
qual, fins fa poc, la normativa no s'havia ocupat. En un primer moment, doncs, va ser la Comissió
Assessora de Llenguatge Administratiu l'encarregada d'establir les formes abreujades més habi-
tuals [...]
|
6.
Sigles. Definició
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
símbols i abreviatures, que sempre es
desenvolupen.
IBI i-bi
17 m disset metres
c. de Manso carrer de Manso
1. Tot i que, segons la normativa, INCASÒL no hauria de dur accent perquè els derivats d'un mot amb accent diacrític el
perden, en aquest cas el manté per una qüestió de tradició. [...]
|
7.
Ús de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
un segell d'1,05 ¤
tenen un despatx de 320 m2
? Hem de tenir present, tot i la recomanació restrictiva en la utilització d'abreviacions,
que n'hi ha de molt freqüents i d'ús molt estès que poden ser compreses fàcilment per
tothom, sobretot si el context n'afavoreix la comprensió. És el cas [...]
|
8.
Frase. Ordre dels elements en la frase
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
n'hi hagi de susceptibles de ser anotats.
De acuerdo con el artículo 111 de la Ley 30/1992, de régimen jurídico de las
administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, la interposición
de cualquier recurso no suspende la ejecución del acto impugnado.
D'acord amb l'article 111 de [...]
|
9.
Documentació jurídica. La querella. Criteris generals de redacció
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'una altra persona a petició seva si no sabés o no pogués signar, quan el procurador o la procuradora no tingui poder especial per formular la querella. Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions i els altressís s'han de [...]
|
10.
Annex 1
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Acord sobre l'ús no sexista de la llengua Aquest document és fruit de les reunions dutes a terme pel grup de treball que, a petició del GELA (Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades), es va constituir arran de la jornada «Visibilitzar o marcar», que va tenir lloc el 19 de març del 2010 a la [...]
|
En català, per expressar el grau més alt al qual s'arriba, es pot fer servir una de les expressions següents: ser el bo i millor (o ser el millor), ser el súmmum, ser la flor i nata (o ser la nata). Per exemple:
Els embotits de can Serra són el bo i millor de la comarca.
La seva pintura és el súmmum de l'extravagància.
La gala reuneix la flor i nata del teatre català.