Resultats de la cerca bàsica: 19.846
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
estar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: estaven allí, armats. Quantes hores hi van haver d'estar? Demà serem a Vic a les vuit: hi estarem quatre hores. Vaig estar un any fora del meu país. Els [...]
|
|
2.
ser 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. ésser¹. [...]
|
|
3.
ser 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser2. [...]
|
|
4.
ser-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. sero-. [...]
|
|
5.
sero- [o ser-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot sèrum. Ex.: serosanguinolent, seropurulent, seromucós, seràmnic. [...]
|
|
6.
o 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletra o O. [...]
|
|
7.
o 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa una alternativa. Escriu al president o al secretari. Vindrà l'un o l'altre. Un o altre ho farà. Fes-ho tu o bé ell. O plourà o farà vent. O és veritat o és mentida. Denota equivalència, reforçada sovint amb el mot sia. El protagonista o [...]
|
|
8.
o 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a adreçar-se a una persona o a una cosa personificada anomenant-la. Gràcies, o déus, d'aquest amor. [...]
|
|
9.
segur -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exempt de tot perill o risc. Poseu-ho en un lloc segur. Que no admet dubte, que s'esdevindrà de cert. Ser d'un èxit segur. La victòria és segura. El va salvar d'una mort segura. Que no hi ha perill que falli, amb què es pot confiar en absolut. Un remei segur. Un [...]
|
|
10.
desgràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas o esdeveniment funest. Si d'aquesta caiguda es mor, quina desgràcia! Una desgràcia no ve mai sola. Aquest cavall desbocat farà una desgràcia. Sort adversa, funesta. Tenir algú desgràcia en tot el que emprèn. Estar de desgràcia. Portar desgràcia a [...]
|
