L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
S'han aprovat les denominacions bòfia de Torremàs i avenc de Montserrat Ubach per designar dos elements geogràfics diferenciats situats al mateix indret de Canalda, en el municipi d'Odèn (Solsonès): d'una banda, bòfia de Torremàs fa referència a l'obertura en el cingle; de l'altra, avenc de [...]
Davant dels símbols, encara que generalment es llegeixin desplegats, no s'apostrofen ni els articles definits el i la ni la preposició de:
El H és un gas molt volàtil. ('l'hidrogen')
La peça contenia 30 cg de Au. ('d'or')
El projecte analitza la pronunciació de [e] en nord-occidental i en [...]
En una coordinació de sintagmes preposicionals en què les preposicions són iguals, es pot suprimir la segona i coordinar els complements si la interpretació dels elements es considera que és unitària o única. Per exemple:
El pis d'en Pau i la Jana presenta un estat lamentable. (hi ha un sol pis [...]
Fitxa
270/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Accentuació de majúscules
Resposta
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la manca d'accent pot arribar a crear una confusió o a desfigurar un nom propi. Per exemple, si no s'accentua el nom de la població de LLANÇÀ o bé el nom del senyor MARIÀ VILÀ, es llegirà LLANÇA i MARIA VILA.
embassament de Darnius Boadella
La denominació oficial d'aquest embassament és Darnius Boadella. Des de l'any 2015 la forma embassament de Darnius Boadella substitueix la denominació pantà de Boadella, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de [...]
El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.
Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).
El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Priorat és la Bisbal de Montsant.
La Resolució PRE/4130/2024, de 20 de novembre, estableix el canvi de denominació del municipi de la Bisbal de Falset, que passa a denominar-se la Bisbal de Montsant.
Com que aquest canvi és molt recent [...]
Fitxa
270/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Accentuació de majúscules
Resposta
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la manca d'accent pot arribar a crear una confusió o a desfigurar un nom propi. Per exemple, si no s'accentua el nom de la població de LLANÇÀ o bé el nom del senyor MARIÀ VILÀ, es llegirà LLANÇA i MARIA VILA.