La conjunció sinó enllaça les dues parts d'una construcció adversativa. Designa que allò que es nega pel que fa a la part que la precedeix s'afirma de la part que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
Si la coordinació és entre dues oracions amb el verb conjugat, es fa servir sinó que. Per exemple: No dormia, sinó que estava ben desperta.
Si es reforça el primer membre amb adverbis o locucions com no únicament, no solament, no (tan) sols, no només, aleshores tots dos membres tenen valor positiu, i el segon és més emfàtic. Per exemple: No solament era una persona treballadora, sinó que sabia delegar.
La forma sinó també vol dir 'no... més que', 'no... excepte'. Per exemple: No té sinó un fill (és a dir, 'no té més que un fill'); No veig altre camí sinó aquest (és a dir, 'no veig cap camí que no sigui aquest, excepte aquest').
També s'usa en preguntes retòriques del tipus Per a què serveixen els amics sinó per ajudar en els moments difícils? (equivalent a 'els amics serveixen per ajudar en els moments difícils'), o Què podem fer sinó esperar que arribi? (equivalent a 'no podem fer altra cosa més que esperar que arribi').
A més, es fa servir en oracions afirmatives en què en el primer membre de l'oració apareix tot o tothom. Té el significat 'excepte'. Per exemple: Tot té solució sinó la mort, Ha vingut tothom sinó el director.
La conjunció sinó també s'usa en l'expressió lexicalitzada No caldria sinó!, amb la qual s'expressa el rebuig d'una petició o exigència. Per exemple: A sobre, ens demanen que deixem les habitacions abans de les 10 h: no caldria sinó!, equivalent a 'només faltaria això!'.
La forma si no és la conjunció condicional si seguida de l'adverbi de negació no. Per exemple: Si no vens d'hora, et quedaràs sense esmorzar. Cal anar amb compte de no confondre aquest si no quan l'oració condicional està elidida, és a dir, quan no apareix perquè es dona per entesa. Per exemple: Hauries d'acabar els deures; si no, la mare s'enfadarà. (És a dir, 'si no acabes els deures, la mare s'enfadarà'.)
També s'usa si no, perquè s'elideix el verb, en preguntes retòriques de tipus:
—Segur que ho va fer el del tercer. Qui, si no? (equivalent a 'qui va ser, si no va ser el del tercer?' i a 'si no va ser el del tercer, qui va ser?')
—Han llogat un apartament a Calella. On, si no? (equivalent a 'on llogarien un apartament si no és a Calella?')