Resultats de la cerca bàsica: 335
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
estalonar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trepitjar els talons (d'algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m'acostis tant, que m'estalones. Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l'estalonés. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família. [...]
|
|
52.
balí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bala de calibre molt petit, tant per a armes de foc com d'aire comprimit. [...]
|
|
53.
bilabiovelar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que participa de les característiques dels sons bilabials i dels velars, tant articulatòriament com acústicament. [...]
|
|
54.
engelabrir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir fred com el glaç. Feia tant de fred que se'ns engelabrien les mans. [...]
|
|
55.
escabellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descompondre, desordenar, els cabells (d'algú). Amb tant de vent s'ha escabellat tota. [...]
|
|
56.
herniar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir hèrnia (a algú). Contraure una hèrnia. Es va herniar aixecant tant de pes. [...]
|
|
57.
viador viadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona vivent en tant que es considera fent el seu camí devers la vida eterna. [...]
gaó2
m. [TRA] Part de la carena d'una embarcació de platja que va de les escues fins a proa o fins a popa. Gaó de proa. Gaó de popa. 
|
|
58.
asservir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú o un poble) en estat de servitud respecte a algú altre, respecte a un altre poble. Disposar (dos sistemes o dos senyals) de manera que l'un depengui de l'altre i, per tant, variï quan aquest darrer varia amb el temps. [...]
|
|
59.
abotifarrar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir semblant a una botifarra. Els braços se li han abotifarrat de portar tant de pes. [...]
|
|
60.
fluid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent, fàcil. Llenguatge fluid. Estil fluid. Que no pot resistir pressions de cisallament i que, per tant, s'adapta al recipient que el conté. Una matèria fluida. Una substància fluida. Substància fluida. L'electricitat i el magnetisme eren abans considerats com a fluids [...]
|
gaó2
m. [TRA] Part de la carena d'una embarcació de platja que va de les escues fins a proa o fins a popa. Gaó de proa. Gaó de popa.
m. [TRA] Part de la carena d'una embarcació de platja que va de les escues fins a proa o fins a popa. Gaó de proa. Gaó de popa.