Resultats de la cerca bàsica: 329
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
bilabiovelar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que participa de les característiques dels sons bilabials i dels velars, tant articulatòriament com acústicament. [...]
|
|
52.
engelabrir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir fred com el glaç. Feia tant de fred que se'ns engelabrien les mans. [...]
|
|
53.
enllitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar (un malalt) al llit. Van trastornar-lo tant que fins va haver d'enllitar-se. [...]
|
|
54.
enteniment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aptitud, facultat, d'entendre. Ànima en tant que dotada d'enteniment. Seny 1 [...]
|
|
55.
herniar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir hèrnia (a algú). Contraure una hèrnia. Es va herniar aixecant tant de pes. [...]
|
|
56.
asservir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú o un poble) en estat de servitud respecte a algú altre, respecte a un altre poble. Disposar (dos sistemes o dos senyals) de manera que l'un depengui de l'altre i, per tant, variï quan aquest darrer varia amb el temps. [...]
|
|
57.
abotifarrar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir semblant a una botifarra. Els braços se li han abotifarrat de portar tant de pes. [...]
abordar
|
|
58.
escabellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descompondre, desordenar, els cabells (d'algú). Amb tant de vent s'ha escabellat tota. [...]
|
|
59.
estalonar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trepitjar els talons (d'algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m'acostis tant, que m'estalones. Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l'estalonés. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família. [...]
|
|
60.
afal·lerar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar una fal·lera. Va afal·lerar-se tant amb la seva terra que no tornà a deixar-la mai més. [...]
|
abordar
1 1 v. tr. [LC] [SP] [TRA] Acostar-se amb la pròpia nau (a una altra nau) fins a tocar-la, especialment per combatre-la. Abordàrem la nau dels genovesos. Abordar la nau de l'equip contrari.
1 2 v. tr. [LC] [SP] [TRA] Una embarcació, acostar-se (a una altra embarcació o a una balisa) fins a entrar-hi en contacte. La nostra nau abordà la nau enemiga. Les dues naus s'abordaren.
2 intr. [LC] [SP] [TRA] Arribar a un ribatge. Abordàrem a Tarragona. Abordar en una illa. Abordàrem a les sis.
3 1 tr. [LC] Emprendre (un afer, un assumpte, una conversa).
3 2 tr. [LC] Escometre (algú). Em va abordar quan sortia de casa i em va demanar diners.
4 tr. [MD] En med., practicar una via d'accés (a un òrgan, etc.). Abordar el pàncrees.
5 1 tr. [LC] Aquissar . En veure'l, li abordaren els gossos.
5 2 tr. [LC] Els gossos, envestir. Els gossos aborden el captaire.