El terme que serveix per designar un petit full de cartolina o plàstic de forma rectangular que es fa servir per donar-se a conèixer, identificar-se, acreditar alguna cosa, donar permís, etc., i també per designar la targeta magnètica que permet fer pagaments sense diners en efectiu és targeta, i no tarja. En tots aquests casos, doncs, cal fer servir targeta:
| En lloc de dir... | Cal dir... |
| tarja de presentació | targeta de presentació |
| tarja de visita | targeta de visita |
| tarja d'identificació | targeta d'identificació |
| tarja d'invitació | targeta d'invitació |
| tarja de soci | targeta de soci |
| tarja de descompte | targeta de descompte |
| tarja groga/vermella | targeta groga/vermella |
| tarja de crèdit/dèbit | targeta de crèdit/dèbit |
| tarja d'embarcament | targeta d'embarcament |
Convé notar que el nom tarja fa referència a un escut militar medieval, una placa on hi ha escrita una indicació i una obertura practicada sobre una porta. Per tant, es podria fer servir en una frase com la següent: A la tarja de l'entrada hi deia que es feien estudis de mercat.
Pel que fa al nom targetó, en català no és admissible en cap cas.