Optimot. Consultes lingüístiques

Resultats de la cerca bàsica: 153,570

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

més que no m'ha convidat. Unint els dos termes d'una comparació de superioritat o d'inferioritat. D'aquests tals, se'n trobarien més que no tinc cabells al cap. És més ric que tu. És menys alt que el seu germà. Formant amb un adverbi, amb una preposició, amb un [...]

Fitxa 6754/4Darrera versió: 05.04.2023

Títol

Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar?

Hi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge?

Resposta

Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:

haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal treballar amb un casc de seguretat, Cal que treballem amb un casc de seguretat.
ser necessari + infinitiu (o ser necessari que + verb en subjuntiu). Per exemple: És necessari canviar l'hora del rellotge, És necessari que es canviï l'hora del rellotge.

La perífrasi tenir de + infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals.

En canvi, no són acceptables altres construccions que expressen el mateix sentit, com ara les següents:

tenir que + infinitiu. Per exemple: Si voleu aprovar les oposicions heu d'estudiar de valent (i no Si voleu aprovar les oposicions teniu que estudiar de valent).
haver-hi que + infinitiu (o haver-n'hi que + infinitiu). Per exemple: Hem de fer un viatge a Dublín (i no Hi ha que fer un viatge a Dublín).
ser precís + infinitiu (o bé, ser precís que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal sortir de l'edifici quan soni l'alarma (i no És precís sortir de l'edifici quan soni l'alarma).

Classificació

Categoria

Sintaxi

Abreviacions

2. pa i vi, pa i vi, treu-me el mal que tinc aquí / Com es diu sana, sana, culito de rana en català?

Font Fitxes de l'Optimot

. També hi ha l'expressió pa i vi, pa i vi, treu-me el mal que tinc aquí, que es recita en els mateixos casos. [...]

3. què

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Quina cosa. Què dius? De què parlàveu? Per què plores? Amb què comptes? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat. Forma que revesteix el pronom relatiu quan, designant una cosa, va precedit d'una preposició. L'assumpte de què m'han parlat. El [...]

4. que 1

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició. L'home que ha vingut. El seu pare, que era mestre de Sabadell... L'aigua que passa per aquest rec. L'home que hem trobat aquest matí. El llibre que llegies. L'any que es va casar el teu germà. La darrera [...]

5. que 2

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han anat! Que valents que són! Que gent que hi ha! Que n'has vistes, de coses! [...]

6. sobreentendre

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Deixar entendre (quelcom) sense expressar-ho. No expressar amb mots en el discurs (allò que no per això deixarà d'ésser entès). Parlant de llibres, el que tinc vol dir el llibre que tinc, hom sobreentén, doncs, en l'antecedent el mot llibre. [...]

7. fato

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Conjunt de coses per a un viatge, per a un ús qualsevol. Abundància de menjar. En aquest plat hi ha massa fato. Feinada . No saps el fato que tinc, avui! [...]

8. recobre

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Empara 1 . No tinc al món altre recobre que tu, mon Déu! Recobrament. [...]

9. aixafament

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Estat de qui està aixafat, aclaparat. Tinc tot jo un aixafament que no soc bo per a res. [...]

10. dolorejar

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Una part del cos, fer dolor. Tinc el braç que em doloreja. Passar sofriments, estar amb l'ànim adolorat. [...]

Fitxa 6754/4Darrera versió: 05.04.2023

Títol

Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar?

Hi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge?

Resposta

Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:

haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal treballar amb un casc de seguretat, Cal que treballem amb un casc de seguretat.
ser necessari + infinitiu (o ser necessari que + verb en subjuntiu). Per exemple: És necessari canviar l'hora del rellotge, És necessari que es canviï l'hora del rellotge.

La perífrasi tenir de + infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals.

En canvi, no són acceptables altres construccions que expressen el mateix sentit, com ara les següents:

tenir que + infinitiu. Per exemple: Si voleu aprovar les oposicions heu d'estudiar de valent (i no Si voleu aprovar les oposicions teniu que estudiar de valent).
haver-hi que + infinitiu (o haver-n'hi que + infinitiu). Per exemple: Hem de fer un viatge a Dublín (i no Hi ha que fer un viatge a Dublín).
ser precís + infinitiu (o bé, ser precís que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal sortir de l'edifici quan soni l'alarma (i no És precís sortir de l'edifici quan soni l'alarma).

Classificació

Categoria

Sintaxi

Abreviacions

Pàgines 1 / 15,357
Pàgina 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Següent >>