Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 150,646

1. pa i vi, pa i vi, treu-me el mal que tinc aquí / Com es diu sana, sana, culito de rana en català?
Font Fitxes de l'Optimot
2. què
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quina cosa. Què dius? De què parlàveu? Per què plores? Amb què comptes? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat. Forma que revesteix el pronom relatiu quan, designant una cosa, va precedit d'una preposició. L'assumpte de què m'han parlat. El martell amb què hem clavat els claus. Darrere una [...]
3. que 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició. L'home que ha vingut. El seu pare, que era mestre de Sabadell... L'aigua que passa per aquest rec. L'home que hem trobat aquest matí. El llibre que llegies. L'any que es va casar el teu germà. La darrera vegada que et vaig [...]
4. que 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han anat! Que valents que són! Que gent que hi ha! Que n'has vistes, de coses!  [...]
5. que 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunció de subordinació que és emprada: Introdueix certes proposicions principals amb què fem una interrogació que afecta tota la proposició, expressem un desig o una concessió, emfasitzem una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà. Que vindràs demà? Que encara dorm, el teu germà [...]
6. sobreentendre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar entendre (quelcom) sense expressar-ho. No expressar amb mots en el discurs (allò que no per això deixarà d'ésser entès). Parlant de llibres, el que tinc vol dir el llibre que tinc, hom sobreentén, doncs, en l'antecedent el mot llibre.  [...]
7. fato
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de coses per a un viatge, per a un ús qualsevol. Abundància de menjar. En aquest plat hi ha massa fato. Feinada . No saps el fato que tinc, avui!  [...]
8. recobre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Empara 1 . No tinc al món altre recobre que tu, mon Déu! Recobrament  [...]
9. Accent diacrític: què o que?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que. S'escriu què, quès en els casos següents: quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el [...]
10. esgarrifança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estremiment involuntari dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred, que generalment és produït per una emoció, per un accés de febre o pel fred. Tinc esgarrifances: em penso que tinc febre. Una esgarrifança de fred. Davant aquell espectacle horrible, tothom va [...]
Pàgines  1 / 15,065 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>