Resultats de la cerca bàsica: 284
|
1.
Règim verbal de tirar i estirar / tirar de la cadena o estirar la cadena?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb que designa l'acció de fer força per moure una cosa és tirar, no tirar de. Per exemple:
Els gossos tiren el trineu (i no Els gossos tiren del trineu).
Per expressar l'acció de fer força per portar cap a si alguna cosa, el verb adequat és estirar (no estirar de). Per exemple:
Estira la [...]
|
|
2.
caure/tirar al terra o a terra? / collir/agafar del terra o de terra?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del [...]
|
|
3.
tirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. La pàtria sempre tira. Traçar (una línia recta) amb la punta d'un llapis, d'un tiralínies, etc. Per un punt A tirar una perpendicular a la recta B. Un caminal que han tirat a cordill. Una peça de roba, paper, etc., tenir (tal o tal llargària). Quant tira aquesta [...]
|
|
4.
carrinclonejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a carrincló, ésser més o menys carrincló. [...]
|
|
5.
groguejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a groc, ésser més o menys groc. [...]
1 La forma llençar s'usa sovint amb el significat de tirar una cosa a una certa distància o posar-la en un lloc destinat a recollir els rebuigs, amb la intenció de desfer-se'n. tirar (→). Li va tirar una pedra i el va tocar al cap. dardar, tirar a tall de dard. En un accés d'ira, li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va estimbar l'auto pels penya-segats de la costa. expel·lir, llançar a fora. Expel·lir sang per la uretra. gitar. Gitar una pedra, un dard. Gitar les temptacions. engegar. Engegar les campanes al vol. voleiar o boleiar, llançar enlaire. Boleiar una moneda per fer cara o creu. estampar, llançar violentament una cosa sobre una altra. D'una empenta el va estampar a la paret. Va agafar l'escaquer i el va estampar contra l'armari. aviar. Aviar l'aigua del safareig. fulminar, llançar una condemnació, especialment en nom de l'Església. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges. escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver. emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor. 2 Llançar una nau: Avarar o varar, portar una nau del lloc on ha estat construïda fins al mar. 3 → expropiar. 4 (llançar-se o llençar-se pron.). Deixar-se anar daltabaix, enlaire, contra algú, etc. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. S'afuà sobre el seu guardià amb l'esperança de sobrar-lo. abalançar-se, fer l'acció de llançar-se contra algú. capitombar (intr.), llançar-se de cap. precipitar-se estimbar-se tirar-se embrancar-se, llançar-se a un afer, una discussió, etc., de difícil sortida. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
6.
primejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser més o menys prim, tirar a prim. [...]
|
|
7.
ranciejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a ranci, mostrar-se més o menys ranci. [...]
|
|
8.
mandronada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tirar una pedra amb un mandró o fona. [...]
|
|
9.
envinagrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar vinagre (en alguna cosa). Posar (verdures o hortalisses) en vinagre. [...]
|
|
10.
grandejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a gran, ésser més o menys gran. Aquestes sabates li grandegen. Enaltir, magnificar. [...]
|
1 La forma llençar s'usa sovint amb el significat de tirar una cosa a una certa distància o posar-la en un lloc destinat a recollir els rebuigs, amb la intenció de desfer-se'n.
tirar (→). Li va tirar una pedra i el va tocar al cap.
dardar, tirar a tall de dard. En un accés d'ira, li va dardar l'escombra i li buidà un ull.
rebotre. Li va rebotre un plat pel cap.
rebatre. El vaig rebatre contra la paret.
projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre.
precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc.
estimbar. Va estimbar l'auto pels penya-segats de la costa.
expel·lir, llançar a fora. Expel·lir sang per la uretra.
gitar. Gitar una pedra, un dard. Gitar les temptacions.
engegar. Engegar les campanes al vol.
voleiar o boleiar, llançar enlaire. Boleiar una moneda per fer cara o creu.
estampar, llançar violentament una cosa sobre una altra. D'una empenta el va estampar a la paret. Va agafar l'escaquer i el va estampar contra l'armari.
aviar. Aviar l'aigua del safareig.
fulminar, llançar una condemnació, especialment en nom de l'Església. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges.
escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver.
emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor.
2 Llançar una nau: Avarar o varar, portar una nau del lloc on ha estat construïda fins al mar.
3 → expropiar.
4 (llançar-se o llençar-se pron.). Deixar-se anar daltabaix, enlaire, contra algú, etc.
afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. S'afuà sobre el seu guardià amb l'esperança de sobrar-lo.
abalançar-se, fer l'acció de llançar-se contra algú.
capitombar (intr.), llançar-se de cap.
precipitar-se
estimbar-se
tirar-se
embrancar-se, llançar-se a un afer, una discussió, etc., de difícil sortida.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana