Resultats de la cerca bàsica: 95,152
|
1.
llençar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se'n. El paquet em feia nosa, i l'he llençat. Ja ho pots llençar, això: no serveix per a res. Llançar. [...]
|
|
2.
llençar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 → llançar2 tirar, echar al cubo (o a la basura). Ho va llençar a les escombraries, lo tiró a la basura. 3 fig tirar. Això és llençar els diners, eso es tirar el dinero. 4 anar llençat fam [barat] estar tirado. 5 ésser bo per a llençar [inservible] estar para tirar. [...]
|
|
3.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu. 2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul. 3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles. 4 [derrocar] tirar a terra, abatre [...]
|
|
4.
tirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. La pàtria sempre tira. Traçar (una línia recta) amb la punta d'un llapis, d'un tiralínies, etc. Per un punt A tirar una perpendicular a la recta B. Un caminal que han tirat a cordill. Una peça de roba, paper, etc., tenir (tal o tal llargària). Quant tira aquesta [...]
|
|
5.
llançar [o llençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 La forma llençar s'usa sovint amb el significat de tirar una cosa a una certa distància o posar-la en un lloc destinat a recollir els rebuigs, amb la intenció de desfer-se'n. tirar(->). Li va tirar una pedra i el va tocar al cap. dardar, tirar a tall de dard. En un accés d'ira, [...]
1 La forma llençar s'usa sovint amb el significat de tirar una cosa a una certa distància o posar-la en un lloc destinat a recollir els rebuigs, amb la intenció de desfer-se'n. tirar (→). Li va tirar una pedra i el va tocar al cap. dardar, tirar a tall de dard. En un accés d'ira, li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va estimbar l'auto pels penya-segats de la costa. expel·lir, llançar a fora. Expel·lir sang per la uretra. gitar. Gitar una pedra, un dard. Gitar les temptacions. engegar. Engegar les campanes al vol. voleiar o boleiar, llançar enlaire. Boleiar una moneda per fer cara o creu. estampar, llançar violentament una cosa sobre una altra. D'una empenta el va estampar a la paret. Va agafar l'escaquer i el va estampar contra l'armari. aviar. Aviar l'aigua del safareig. fulminar, llançar una condemnació, especialment en nom de l'Església. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges. escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver. emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor. 2 Llançar una nau: Avarar o varar, portar una nau del lloc on ha estat construïda fins al mar. 3 → expropiar. 4 (llançar-se o llençar-se pron.). Deixar-se anar daltabaix, enlaire, contra algú, etc. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. S'afuà sobre el seu guardià amb l'esperança de sobrar-lo. abalançar-se, fer l'acció de llançar-se contra algú. capitombar (intr.), llançar-se de cap. precipitar-se estimbar-se tirar-se embrancar-se, llançar-se a un afer, una discussió, etc., de difícil sortida. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
6.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [arrossegant] tirar de. Els bous tiren l'arada, los bueyes tiran del arado. 2 abs tirar. Els pobres bous ja no tiren, los pobres bueyes ya no tiran. 3 [llançar, llençar] tirar, arrojar. Tirar una pedra, tirar una piedra. 4 [treure] sacar. Tirar aigua del pou, sacar agua del pozo. 5 abs [...]
|
|
7.
llençar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llançar. tirar a les escombraries (o al pot de la brossa) llançar (o tirar) al cove donar-ho al drapaire (o a l'escombriaire), fig. Això ja no em serveix: ja ho pots donar al drapaire. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
llençar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com començar.
[...]
|
|
9.
Règim verbal de tirar i estirar / tirar de la cadena o estirar la cadena?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb que designa l'acció de fer força per moure una cosa és tirar, no tirar de. Per exemple:
Els gossos tiren el trineu (i no Els gossos tiren del trineu).
Per expressar l'acció de fer força per portar cap a si alguna cosa, el verb adequat és estirar (no estirar de). Per exemple:
Estira la [...]
|
|
10.
basura
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 escombraries pl. 2 [barredura] brossa, escombraries pl. 3 [estiércol de caballo] fem m, femta. 4 cubo de la basura galleda (o cubell, o pot) de les escombraries, escombraries. 5 echar (o tirar) a la basura llençar a les escombraries. 6 prohibido arrojar basuras prohibit d'abocar-hi [...]
|
1 La forma llençar s'usa sovint amb el significat de tirar una cosa a una certa distància o posar-la en un lloc destinat a recollir els rebuigs, amb la intenció de desfer-se'n.
tirar (→). Li va tirar una pedra i el va tocar al cap.
dardar, tirar a tall de dard. En un accés d'ira, li va dardar l'escombra i li buidà un ull.
rebotre. Li va rebotre un plat pel cap.
rebatre. El vaig rebatre contra la paret.
projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre.
precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc.
estimbar. Va estimbar l'auto pels penya-segats de la costa.
expel·lir, llançar a fora. Expel·lir sang per la uretra.
gitar. Gitar una pedra, un dard. Gitar les temptacions.
engegar. Engegar les campanes al vol.
voleiar o boleiar, llançar enlaire. Boleiar una moneda per fer cara o creu.
estampar, llançar violentament una cosa sobre una altra. D'una empenta el va estampar a la paret. Va agafar l'escaquer i el va estampar contra l'armari.
aviar. Aviar l'aigua del safareig.
fulminar, llançar una condemnació, especialment en nom de l'Església. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges.
escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver.
emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor.
2 Llançar una nau: Avarar o varar, portar una nau del lloc on ha estat construïda fins al mar.
3 → expropiar.
4 (llançar-se o llençar-se pron.). Deixar-se anar daltabaix, enlaire, contra algú, etc.
afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. S'afuà sobre el seu guardià amb l'esperança de sobrar-lo.
abalançar-se, fer l'acció de llançar-se contra algú.
capitombar (intr.), llançar-se de cap.
precipitar-se
estimbar-se
tirar-se
embrancar-se, llançar-se a un afer, una discussió, etc., de difícil sortida.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana