En català, per expressar que una cosa molesta o enfastideix per la seva excessiva llargària i monotonia es poden fer servir diversos mots o expressions col·loquials: llauna, tabarra, murga, gaita, etc. Per exemple:

Avui farem el tema dos de literatura i serà una tabarra; la classe es farà molt llarga.
Sempre hem d'aguantar el mateix discurs, quina llauna!

És habitual construir aquestes expressions col·loquials amb verbs com clavar, donar, fotre o pegar. Per exemple: 

No saps quina llauna ens ha clavat aquesta tarda, amb el tema de la hipoteca.
La veïna tot el matí que fot la murga, és molt pesada.

Hi ha altres expressions populars que expressen sentits relacionats amb la mateixa idea, com inflar el cap a algú o bé torrar algú, torna-li la trompa al xic, etc. Per exemple: 

Torna-li la trompa al xic! Tot el dia amb la mateixa cançoneta.
Ai, no em torris, que m'estàs atabalant molt.

De la mateixa manera, si volem fer referència a una persona insistent o empipadora podem utilitzar mots com els següents: pesat, pesada; plom; borinot; corcó; nyic-nyic; carregós, carregosa; paparra; etc. Per exemple:

Para d'empipar la teva germana, no siguis paparra!
Que plom, es queixa per tot però no fa res.