FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap a la banda de fora, més o menys lluny en aquesta direcció. La nostra casa és gairebé tocant a la vila: la d'ells és més enfora. enfora de [o a l'enfora de, o de... enfora] Exceptuant, salvant. I, del duc enfora, tots l'abandonaren i s'empassaren a l'enemic. [...]