En llenguatges especialitzats sovint es combinen les conjuncions i i o, separades amb la barra inclinada, per formar la conjunció doble i/o, que indica la possibilitat d'addició o opció entre els elements relacionats. Per exemple:

El clorofluorocarboni és un hidrocarbur volàtil amb àtoms d'hidrogen substituïts per àtoms de fluor i/o clor.

Aquesta fórmula és pròpia de textos sovint de caràcter breu i sintètic. Fora de textos d'aquest tipus, és més natural fer servir una disjuntiva. Així, en comptes d'escriure:

Cliqueu a l'enllaç següent per inscriure-us al curs d'aeròbic i/o boxa.
Cal que revisi el text el corrector i/o l'editor.

es pot escriure:

Cliqueu a l'enllaç següent per inscriure-us al curs d'aeròbic o de boxa.
Cal que revisi el text el corrector o l'editor o tots dos.