Hi ha topònims problemàtics pel que fa a la pronúncia en català. Per exemple:

• Mots aguts que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o esdrúixols: Munic, Zuric, Tibet, Biarritz, Everest...

• Mots plans que de vegades es pronuncien, erròniament, aguts: Kíev, Marràqueix, Honolulu... També és pla Ucraïna, amb la vocal tònica a la i tal com marca la dièresi, que se sol pronunciar erròniament Ucrània. 

• Mots esdrúixols que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o aguts: Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Míkonos, Úmbria, Kàtmandu...