Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

morir
[p. p. mort; ind. pr. 3 mor]

v. intr. [LC] [MD] Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d'una desgràcia, d'un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam.
intr. pron. [LC] No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots.
intr. pron. [LC] Ésser afectat per alguna cosa d'una manera molt intensa. Dona'm aigua: em moro de set. Pobra gent: es moren de gana. Ens moríem de riure. Morir-se de desig. Es moria per veure-la.
[LC] morir al llit Morir de mort natural.
[LC] morir amb tots els seus sentits Morir sense perdre el coneixement.
[LC] morir bé Morir religiosament, conformat.
[LC] morir com mosques Morir en gran quantitat en un combat, en una epidèmia, etc.
[LC] [RE] morir en olor de santedat Morir amb fama o reputació de sant.
[LC] morta la bèstia, mort el verí [o morta la cuca, mort el verí] Desapareguda la causa, desaparegut l'efecte.
intr. [LC] Cessar d'ésser, de funcionar. Costums que moriren. Moria el dia.
intr. [LC] Una cosa, acabar el seu curs, arribar a la seva fi. Els rius moren en el mar. Aquesta carretera mor a Pomar.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions