Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

conèixer
[p. p. conegut; ind. pr. 1 conec, 2 coneixes; subj. pr. conegui, etc.; subj. imperf. conegués, etc.]

v. tr. [LC] Tenir una idea més o menys completa (d'algú o d'alguna cosa). El tocà i conegué que era mort. En el seu respondre coneixeràs de quin peu es dol. Per la cara se li coneix que ha plorat. Conec que plourà. Conèixer algú el seu error, els seus defectes. Conec que he fet mal fet. Conèixer les circumstàncies d'un crim. No conèixer els detalls. Vós coneixeu la meva situació difícil.
v. tr. [LC] Tenir una idea més o menys completa de la manera d'ésser (d'algú), de les característiques (d'alguna cosa). Els antics no coneixien la brúixola. Conèixer els camins, el país. Conèixer el cor humà. Conèixer les dificultats d'una empresa. Conèixer les propietats d'una substància. Si coneguéssiu aquest home com jo, no us embrancaríeu a fer cap negoci amb ell. Conèixer els homes. Conèixer-se a si mateix.
[LC] donar-se a conèixer Algú, dir el seu nom.
[LC] fer-se conèixer Cridar sobre si l'atenció, mostrar de què s'és capaç.
v. tr. [LC] Tenir la ciència, l'art, la pràctica (d'alguna cosa). Conec la pintura. És un home que coneix bé el seu ofici. Conèixer el grec i el llatí. Conèixer el temps. Conèixer a fons les matemàtiques. Estudiar per afany de conèixer.
[LC] conèixer un autor Conèixer les seves obres.
[LC] donar a conèixer algú o alguna cosa Fer conèixer.
v. tr. [LC] Haver experimentat (alguna cosa). És un home que no coneix la fatiga. Ha conegut la misèria. En aquella terra, no s'hi coneix hivern.
tr. [LC] Haver vist, haver tractat més o menys, (una persona). Coneixeu molta gent, en aquesta ciutat? El conec molt poc. Fa veure que no em coneix. Fa molts anys que ens coneixem.
[LC] conèixer algú de vista Conèixer-lo per haver-lo vist algun cop. No som amics, només el conec de vista.
[LC] conèixer algú o alguna cosa de nom Haver-ne sentit parlar.
[LC] conèixer una dona En llenguatge bíblic, tenir relació sexual amb ella.
[LC] a coneguda de loc. prep. Segons l'apreciació de.
intr. [LC] [DR] [AD] conèixer d'un afer En dret, haver-lo de jutjar.
tr. [AD] Examinar (una causa) per tal de jutjar-la.
tr. [LC] Reconèixer 1 . L'he conegut amb la veu. Anava molt ben disfressat, però el vaig conèixer de seguida. El meu gos em coneix a les fosques. S'està morint: ja no coneix ningú.
tr. [LC] Trobar (en algú altre, en alguna cosa) la persona, la cosa, tal com se l'havia imaginada. Quan s'enfurisma, es transporta de tal manera que no el conec.
tr. [LC] Discernir .
[LC] conèixer els coixos asseguts Endevinar les males intencions de la gent.
[LC] no conèixer el color d'una cosa No veure-la ni per remei.
tr. [LC] Acceptar, admetre, (algú) com tenint un cert títol. No el vol conèixer més per fill. Quan es tracta dels seus interessos, no coneix ni parents ni amics.
tr. [LC] per ext. Els cavalls ja no coneixien el fre. No es pot discutir amb ell: no coneix la raó. La seva ambició no coneix límits.
[LC] no conèixer més que tal cosa No considerar, no tenir en compte cap altra cosa.
intr. [LC] Semblar a algú. —Sortim ara que no plou? —Com vós conegueu. Hi prendré part o no, com coneixeré. Si coneixeu, hi podem anar ara mateix.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions