Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

pol

m. [LC] [FIA] Extremitat de l'eix d'una esfera, d'una superfície de revolució. Els dos pols de la Terra. El pol Nord, àrtic, boreal. El pol Sud, antàrtic, austral.
m. [FIF] [FIA] Punt d'intersecció de l'eix instantani de rotació d'un sòlid amb el seu el·lipsoide d'inèrcia.
m. [FIA] Punt en què l'eix de rotació d'un astre talla la seva superfície.
[FIA] [FIF] pol celeste Punt en què cada extrem de l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
[TRA] [FIF] [FIA] pol d'il·luminació Punt de l'esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d'un astre.
[FIA] [FIF] pol de l'eclíptica Punt en què una recta que és perpendicular al pla de l'eclíptica i passa pel centre de la Terra s'interseca amb l'esfera celeste.
[FIA] [FIF] pol galàctic Punt en què una recta que és perpendicular al pla galàctic i passa pel centre de la Terra s'interseca amb l'esfera celeste.
m. [MD] Extrem, oposat a l'altre extrem, d'una cèl·lula, d'un òrgan, d'un organisme.
m. [LC] [FIF] Punt d'un cos on es concentra, entra o surt una força. Els dos pols d'una pila elèctrica.
[FIF] [EE] pol conseqüent Pol que, en una substància magnètica, resulta de la superposició de dues regions d'imantació oposada.
[FIF] [EE] pol magnètic Punt hipotètic situat cap a cada una de les extremitats d'un imant, on es produiria el camp magnètic perquè hi hauria concentrada tota la massa magnètica de l'imant.
m. [MT] En mat., origen d'un sistema de coordenades polars.
m. [MT] Punt d'una funció per al qual la funció tendeix a infinit quan la seva variable tendeix a aquell punt.
m. [EE] [EL] Terminal d'un generador, d'un interruptor, d'un commutador, d'un receptor elèctric, etc., utilitzat per a la connexió a un circuit exterior.
m. [ECT] pol de desenvolupament Zona o regió en què s'afavoreix el desenvolupament per tal de reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions