[quant a la flexió, com aparèixer] Cessar d'aparèixer o d'ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. La barca va desaparèixer darrere l'illot. Han desaparegut darrere uns arbres, entre les mates. El sol ha desaparegut darrere els núvols. Desaparèixer com un [...]

El verb que heu cercat es conjuga com aparèixer.  [...]

[1a pers pr ind: desaparec o desapareixo] v intr 1 desaparecer. L'avió ha desaparegut entre els núvols, el avión ha desaparecido entre las nubes. 2 [anar-se'n] desaparecer. Desaparegué de la reunió sense adonar-se'n ningú, desapareció de la reunión sin que nadie se diera cuenta. 3 [cessar d'ésser [...]

Fer desaparèixer els ions (d'un medi inicialment ionitzat). Els ions, desaparèixer d'un medi inicialment ionitzat.  [...]

Que es fon o desapareix amb facilitat. fer fonedissa una cosa Fer-la desaparèixer. fer-se algú fonedís Desaparèixer d'un lloc.  [...]

Fer desaparèixer completament. Aquella sobtada desgràcia esvaní les seves esperances. Desaparèixer completament. La visió s'esvaní. Perdre a poc a poc la força. Una olor que s'esvaneix aviat. Perdre el coneixement transitòriament. De l'esglai que tingué, s'esvaní.  [...]

Acció de desaparèixer. La desaparició d'un cometa. La desaparició de les joies. La desaparició de l'epidèmia.  [...]

Fer desaparèixer (signes, textos o dibuixos) de la pissarra, del paper, de la tela, etc., sobre què són traçats. Esborrar la pissarra. Esborrar un full. Aquesta fotocòpia, amb el temps, s'ha esborrat tota. Fer desaparèixer (un sentiment, un record, etc.) Esborrar els seus pecats amb [...]

Arrencar de terra (un arbre, una planta). El vent ha desarrelat dos ametllers. Perdre l'arrelament. L'arbre del marge acabarà caient: ja es va desarrelant tot. Fer desaparèixer, extirpar (una habitud, una passió, una creença, etc., arrelades). No li puc desarrelar aquest mal vici [...]