Resultats de la cerca frase exacta: 157
|
1.
desaparèixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'aparèixer o d'ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. La barca va desaparèixer darrere l'illot. Han desaparegut darrere uns arbres, entre les mates. El sol ha desaparegut darrere els núvols. Desaparèixer com un llamp, en un tancar i obrir d [...]
|
|
2.
desaparèixer
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com aparèixer.
[...]
|
|
3.
desaparèixer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[1a pers pr ind: desaparec o desapareixo] v intr 1 desaparecer. L'avió ha desaparegut entre els núvols, el avión ha desaparecido entre las nubes. 2 [anar-se'n] desaparecer. Desaparegué de la reunió sense adonar-se'n ningú, desapareció de la reunión sin que nadie se diera cuenta. 3 [cessar d'ésser a [...]
|
|
4.
desaparèixer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esfumar-se, desaparèixer gradualment. eclipsar-se(fig.) dissipar-se. Amb el vent, es dissipà la boira. espassaro espassar-se. Espassar-se la tempesta, la boira, la migranya, el dolor, la gana, la son, etc. anar-se'n. Ja se n'ha anat el mal de cap? perdre's. L'avió es perdé entre els núvols [...]
|
|
5.
desionitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer els ions (d'un medi inicialment ionitzat). Els ions, desaparèixer d'un medi inicialment ionitzat. [...]
|
|
6.
fonedís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es fon o desapareix amb facilitat. fer fonedissa una cosa Fer-la desaparèixer. fer-se algú fonedís Desaparèixer d'un lloc. [...]
|
|
7.
esvanir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer completament. Aquella sobtada desgràcia esvaní les seves esperances. Desaparèixer completament. La visió s'esvaní. Perdre a poc a poc la força. Una olor que s'esvaneix aviat. Perdre el coneixement transitòriament. De l'esglai que tingué, [...]
|
|
8.
desaparició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desaparèixer. La desaparició d'un cometa. La desaparició de les joies. La desaparició de l'epidèmia. [...]
|
|
9.
esborrar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer (signes, textos o dibuixos) de la pissarra, del paper, de la tela, etc., sobre què són traçats. Esborrar la pissarra. Esborrar un full. Aquesta fotocòpia, amb el temps, s'ha esborrat tota. Fer desaparèixer (un sentiment, un record, etc.) Esborrar [...]
espantar
|
|
10.
anihilació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anihilar; l'efecte. Procés en què una partícula xoca amb la seva antipartícula per desaparèixer en forma de radiació electromagnètica. [...]
|
espantar
1 1 v. tr. [LC] Causar espant (a algú). És un covard: no res l'espanta. L'espantes amb les teves amenaces. M'espanta només de pensar-hi.
1 2 v. intr. pron. [LC] Agafar por. No t'espantis: no serà res. Encara no veu el més petit perill, ja s'espanta.
1 3 [LC] això no mata ni espanta V. matar².
2 1 v. tr. [LC] Fer fugir. Espantava les mosques amb un drap.
2 2 v. intr. pron. [LC] Un animal, fugir davant d'amenaces o moviments bruscos. Si el cavall s'espanta l'haurem d'empaitar.