Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

senyor senyora

m. i f. [LC] [HIH] [PR] Amo d'una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d'aquella ciutat.
[LC] ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Soc senyor de fer el que voldré: ningú no me'n pot privar.
[LC] senyora i majora Mestressa de disposar com vulgui dels seus béns. En morir la deixà senyora i majora de tot.
m. [LC] [RE] Déu, especialment en la tradició judeocristiana. El Senyor és el meu pastor. La passió de Nostre Senyor.
m. i f. [LC] [SO] [PR] Amo respecte als seus criats. No hi són ara, a casa, els senyors? La senyora hi és, però el senyor no hi serà fins al vespre. Els meus senyors d'ara són francesos.
m. i f. [LC] Cònjuge, dit per cortesia en lloc d'home o de dona. Hi eren, me'n recordo, vostè i la seva senyora. Com segueix el seu senyor?
m. i f. [LC] Persona de certa posició, de cert rang social. L'odi dels pobres contra els senyors. Fer algú el senyor.
[LC] ésser tot un senyor Tenir les maneres, la distinció, d'una persona d'alt rang.
m. i f. [LC] [SO] Tractament de cortesia que s'aplica a qualsevol persona, encara que sigui d'inferior condició. Senyores i senyors, facin el favor de seure. Perdoni, senyora.
m. i f. [LC] [SO] Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom de qualsevol persona a qui s'adreça o de qui parla. Escolti, senyor Moragues!
f. [LC] Dona casada. La tranquil·litzà que no li preguntessin si era senyora o senyoreta.
f. [LC] fer fer la senyora Fer moure un objecte pesant i voluminós balancejant-lo.
f. [LC] [ED] [PR] senyora de companyia Dona encarregada de fer companyia a una persona.
adj. [LC] Propi d'una persona de certa posició, de cert rang social. Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.
adj. [LC] Anteposat al substantiu, molt gran, considerable, excel·lent. Caram, quin senyor cotxe! M'he comprat una senyora butaca.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions