Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

encreuar

v. tr. [LC] Disposar (dues coses) formant creu l'una amb l'altra. Han encreuat dos llistons per indicar que el pas està barrat. Encreuar les cames l'una sobre l'altra.
[DE] encreuar els focs [o encreuar els tirs] Dirigir-los des de llocs distints a un mateix punt.
intr. pron. [LC] Dues vies, trobar-se en un punt del seu recorregut i travessar l'una l'altra. Els dos camins s'encreuen a can Gomis.
intr. pron. [LC] Un automòbil, un tren, un missatger, etc., trobar-se en un punt determinat del recorregut amb un altre que va en sentit contrari. El Talgo de París i l'exprés de Barcelona s'encreuaran a l'estació de Girona. Encreuar-se dos correus.
tr. [DE] Lluitar (amb les espases).
tr. [IT] Passar (els fils d'ordit) per la creu.
tr. [BI] Acoblar (individus de races diferents o d'espècies afins). Vaig encreuar coloms blancs amb coloms negres. Un gos encreuat de llop. Encreuar dues races de gossos. Encreuar una raça amb una altra.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions