Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esmorteir

v. tr. [LC] [FIF] [EI] Fer menys viu, intens, violent. Sort va tenir que el capell dur va esmorteir el cop; si no, li baden el cap. Esmorteir la violència d'un cop. Esmorteir l'esclat de la llum. Els sorolls arriben esmorteïts.
intr. pron. [LC] Esmorteir-se la llum, un soroll, un dolor.
tr. [LC] [ECT] Amortitzar 2 1 . Esmorteir un deute.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions