Resultats de la cerca frase exacta: 282

101. ast
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro punxeguda en un dels caps en quč s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un pollegó prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de [...]
102. girar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar-los enlaire de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior. girar la cara a algś Defugir el seu salut, la seva escomesa. girar les espatlles [o girar espatlla] a) Tombar-se d'esquena a algś. Girą espatlla i se n'aną. girar les espatlles [o girar espatlla] b) Fugir 1. girar-se un peu [...]
103. encenalls d'espatlla ibčrica de gla i crostonets de pa de coca amb tomąquet
Font Diccionaris terminolņgics del TERMCAT
Ąrea temątica Alimentació. Gastronomia
 [...]
104. espatlla de cabrit amb puré de patates, ceba cruixent i crostonets de pa torrat
Font Diccionaris terminolņgics del TERMCAT
Ąrea temątica Alimentació. Gastronomia
 [...]
105. sarró
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l'espatlla per a usos diversos. Herba de la famķlia de les quenopodiącies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panķcules terminals estretes [...]
106. dentat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
presenta dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una partició. Dentadura 1 . Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet. Conjunt de les dents d'una serra, d'una roda dentada, etc.  [...]
107. culata
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior de certs objectes, especialment d'un canó i d'altres armes de foc, que, en l'escopeta i armes anąlogues, té una forma adequada per a recolzar-la sobre l'espatlla. Peēa de carn de l'anca del bou o de la vedella. Vull dos talls de la culata. Part de [...]
108. rabassa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
contracte restava dissolt en haver mort dos terēos dels primers ceps plantats. Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers. Regió anatņmica dels equins situada entre el pit i l'espatlla. Alga bruna mediterrąnia de l'ordre de les fucals, amb [...]
109. deposar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algś, desembarassar-se (d'allņ que porta) posant-ho en un lloc. Va deposar el sac que duia a l'espatlla. Deposar escombraries al carrer. Un lķquid, deixar caure al fons (les parts sņlides que té en suspensió). El fang i el llot que la riuada ha deposat. Aquest vi deposa. Defecar 2 [...]
110. carn
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de bou, de pollastre, de porc. Carn de pčl, de ploma. Carn rostida, a la brasa. Carn de l'espatlla, del pit. Carn picada. Extret de carn. Un peix de carn molt apreciada. Carn dels quadrśpedes i dels ocells. Quč vols per dinar, carn o peix [...]
Pągines  11 / 29 
<< Anterior  Pągina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>