Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

deposar

v. tr. [LC] Algú, desembarassar-se (d'allò que porta) posant-ho en un lloc. Va deposar el sac que duia a l'espatlla. Deposar escombraries al carrer.
v. tr. [LC] [QU] Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). El fang i el llot que la riuada ha deposat. Aquest vi deposa.
intr. [LC] [MD] Defecar 2 .
tr. [LC] Renunciar (a alguna cosa), abandonar (una actitud). Deposar el seu orgull. Deposar la seva actitud. Deposar la corona.
[LC] [DE] deposar les armes Cessar la lluita, el combat.
tr. [DR] Declarar en judici. El testimoni va deposar que no l'havia vist mai. Deposar en favor de l'acusat, contra l'acusat. Deposar davant el jutge.
tr. [LC] [PO] Destituir, despullar (algú) d'una magistratura, d'una dignitat, d'un càrrec. Era un tirà i, per tant, digne d'ésser deposat. Deposar un rei, un emperador. Tots els funcionaris foren deposats.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions