Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

posseir

v. tr. [LC] [DR] Tenir (alguna cosa) gaudint-ne l'ús o el fruit d'una manera mediata o immediata. Posseir grans béns, terres. Ha hagut de vendre tot el que posseïa. Portugal posseïa vastes colònies.
v. tr. [LC] [DR] Tenir (alguna cosa) en el seu poder. Posseir el secret d'algú.
tr. [LC] [AN] [RE] Disposar de la voluntat i de les facultats (d'altri), influir poderosament en el seu comportament. Ésser posseït pel dimoni. Posseït per una passió.
tr. [LC] Tenir relacions sexuals (amb algú).
intr. pron. [LC] Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos, les pròpies passions. Estava a punt de fer un disbarat però va posseir-se.
tr. [LC] Conèixer a fons (una matèria, una llengua, un ofici). Posseir un autor la matèria que tracta. Posseir l'anglès. Posseir una virtut, una qualitat.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions