Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

beneit -a

adj. i m. i f. [LC] Que no té el cervell suficientment desenvolupat, mig idiota.
adj. i m. i f. [LC] Ximple .
adj. i m. i f. [LC] Babau .
adj. [LC] [RE] ant. Que ha estat beneït o consagrat. Beneita sou Vós i beneit és el fruit del vostre sant ventre. Sant Antoni beneit! Sant Pau beneit! Pa beneit. Aigua beneita.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions