Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

poder1
[p. p. pogut; ind. pr. 1 puc, 2 pots, 3 pot; subj. pr. pugui, etc.; subj. imperf. pogués, etc.]

v. aux. [LC] Davant d'infinitiu, ésser capaç físicament o mentalment, tenir la força, l'habilitat, els mitjans de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força. Vós podeu saltar-lo perfectament, aquest obstacle. Ací no es pot respirar. No costa tants diners com ens pensàvem: podem molt bé comprar-lo.
v. aux. [LC] Davant d'infinitiu, tenir ocasió de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. Aquesta nit no he pogut dormir. La porta és oberta: ara pots entrar-hi.
v. aux. [LC] Davant d'infinitiu, tenir el dret, l'autorització, la llibertat de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No podíem sortir: ens ho havien privat. D'això, en puc disposar com vulgui: m'ho han donat.
[LC] no poder sinó [o no poder menys de] Haver forçosament de. La consciència de la mort no pot sinó generar angoixa. No puc menys d'admirar la seva astúcia.
aux. [LC] Davant d'infinitiu, ésser possible que sigui o s'esdevingui allò que indica aquell infinitiu. Demà podria ésser que plogués, pot molt ben ploure. Aquesta casa no pot valer tants diners.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions