Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 6721/3

Títol

'de' + infinitiu: subjecte o atribut 

'de' + infinitiu: complement directe 

Preposició 'de' seguida d'infinitiu 

Nova gramàtica 

Resposta

De + infinitiu: subjecte o atribut

Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:

Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella injustícia (atribut).

Ara bé, amb funció de subjecte, la preposició de no és possible amb verbs de necessitat com caldre i valer més (Cal anar-hi, Val més que callis), però és opcional amb altres verbs amb un significat proper, com tocar, convèncer, bastar o anar bé. Per exemple: Ara li toca (de) triar a ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit.

Tampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre.


De + infinitiu: complement directe

La preposició de és opcional quan un infinitiu fa de complement directe de certs verbs que expressen voluntat, intenció o desig (aconseguir, acordar, admetre, afirmarcercar, consentir, creuredecidir, desitjar, esperaroferir, permetre, prohibirrefusar, resoldre, etc.). També amb el verb gosar. Per exemple:

Han acordat (de) dirigir l'empresa familiar.
M'han ofert (de) fer una obra de teatre
.
No gosava (de) dir-li que l'estimava.

Hi ha casos, però, en què és obligatori introduir l'infinitiu en funció de complement directe amb la preposició de. Es tracta de verbs com ara mirar ('procurar'), pregarprovardir ('proposar') o assajar. Per exemple:

Mira de fer l'esforç d'entendre la situació.
Ens va dir d'anar al cinema.

Va provar de posar-se en la seva pell.

En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu que fa de complement directe. Per exemple:

No puc comprar res.
L'he sentit cridar.
No la deixen opinar.

Cal tenir en compte que el verb saber només accepta la preposició de en algun cas restringit. Per exemple: Encara no sap de llegir (saber de lletra). En la resta de casos, no l'admet.

 

Classificació

Categoria
Sintaxi
Abreviacions