Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 5824/3

Títol

Criteris de redacció de la interlocutòria 

Resposta

Definició

En dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es distingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i sentències.

La interlocutòria és una resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés i no les qüestions de fons, que han d'ésser resoltes per mitjà de sentència.

D'acord amb l'article 206 de la Llei d'enjudiciament civil, les interlocutòries decideixen sobre recursos contra provisions, l'admissió o la inadmissió de la demanda, la reconvenció, l'acumulació d'accions, pressupòsits processals, l'admissió o la inadmissió de la prova, l'aprovació judicial de transaccions i convenis, anotacions i inscripcions del registre, mesures cautelars, nul·litat o validesa de les actuacions o qualssevol qüestions incidentals o que posen fi a les actuacions d'una instància o un recurs abans que en conclogui la tramitació ordinària.

Pel que fa al terme per designar aquest document, la Resolució de 3 d'abril de 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC núm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma interlocutòria (en castellà, auto).


Criteris generals de redacció

Per a la redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits establerts per la legislació vigent:

  • articles 245 i 248 de la Llei orgànica del poder judicial
  • articles 206 i 208 de la Llei d'enjudiciament civil
  • article 141 de la Llei d'enjudiciament criminal

Segons l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial, les interlocutòries sempre han de ser motivades i han de contenir, en paràgrafs separats i numerats, els fets i els fonaments de dret en què es basi la part dispositiva o la decisió subsegüent. També han d'incloure el lloc i la data en què s'adopten i la indicació del tribunal que les dicta.

A més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal tenir en compte que la redacció ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.

Pel que fa al tractament personal de l'emissor, ha de ser el de primera persona del singular o del plural, segons que es tracti d'un jutge o una jutgessa, o d'un tribunal.


Parts de la interlocutòria

El contingut i les característiques de cada una de les parts de la interlocutòria són els següents:


1. Identificació del jutjat o del tribunal

En aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que emet el document.


2. Identificació del procediment

En aquest apartat es fa constar el tipus de procediment i la referència de les actuacions.


3. Identificació de les parts litigants o de les persones interessades

Cal fer constar la identificació de les parts litigants o de les persones interessades en el procediment, i els noms dels procuradors, si escau.

Aquesta informació també pot aparèixer a l'apartat Fets.


4. Títol

Serveix per fer constar que el document és una interlocutòria.


5. Nom del jutge o la jutgessa, o dels membres del tribunal

S'ha d'indicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent o la ponent.

Es pot fer servir la fórmula següent: Jutgessa: Sra. Joana Puig i Mirta.


6. Datació

Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.


7. Fets

Aquest apartat pot tenir com a encapçalament Relació de fets o, simplement, Fets.

En paràgrafs separats i numerats, s'han de consignar les pretensions de les parts i els fets en què les fonamenten, que han d'haver estat al·legats oportunament i han d'estar enllaçats amb les qüestions que cal resoldre.

En el cas que només s'hi hagi de fer constar un fet, es pot introduir amb l'expressió Únic.


8. Fonaments de dret

Amb l'encapçalament Fonaments de dret, Fonaments jurídics o Raonaments jurídics, s'han de donar les raons i fonaments legals que s'estimin procedents per a la decisió que s'hagi de dictar i s'han de citar les lleis o doctrines que es considerin aplicables al cas.

Aquest apartat s'ha de redactar en paràgrafs separats i numerats. En el cas que només hi hagi un fonament de dret, es pot introduir amb l'expressió Únic.


9. Part dispositiva

És la part resolutòria del document. Si la decisió afecta més d'una qüestió, és convenient utilitzar paràgrafs independents i numerats.

Aquest apartat s'encapçala amb l'expressió Part dispositiva o amb una forma conjugada del verb disposar; per exemple:

PART DISPOSITIVA
Convoqueu els senyors...

DISPOSO:
Desestimar...
DISPOSEM:
1. Denegar la sol·licitud...
2. Notificar aquesta resolució a...

En la redacció de la part dispositiva es pot utilitzar la primera persona (referida al jutge, la jutgessa o el tribunal), en paràgrafs introduïts amb verbs com ara resolc, ordeno, acordem o autoritzem; per exemple: resolc que es convoqui..., ordeno que es comuniqui..., acordem trametre... o autoritzem el trasllat...

Pel que fa a les persones que han d'acomplir el que s'ha decidit, s'utilitza la segona persona del plural (Disposo: Que registreu..., Disposem: Que notifiqueu...), o bé, tenint en compte que poden aparèixer decisions que afectin subjectes diferents, es poden fer servir formes impersonals com ara Disposem: Que es comuniqui...


10. Fórmula final i signatures

D'acord amb l'article 204 de la Llei d'enjudiciament civil, les resolucions judicials les signa el jutge o la jutgessa o tots els magistrats i s'han d'autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial.


En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe), però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la interlocutòria (el jutge, la jutgessa o el tribunal) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària, sense cap indicació formal per remarcar el canvi d'emissor.

Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de reduir aquesta fórmula a En dono fe. (o Davant meu,), i situar-la davant la signatura del secretari o la secretària.

Tot i que no és necessari, la signatura dels emissors de la interlocutòria (el jutge, la jutgessa o els membres del tribunal), que signen abans del secretari o la secretària, pot anar precedida per una de les fórmules següents:

Així ho disposo i ho signo.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
Així ho manem i ho signem.

A sobre de les rúbriques del jutge, la jutgessa o els membres del tribunal i del secretari o la secretària, s'hi consignen els càrrecs.


11. Diligència

El fet que hi aparegui aquest apartat depèn del contingut de la resolució. La diligència és una nota que serveix per acreditar que s'ha executat el que s'ha decidit en la interlocutòria.

També serveix per notificar la resolució i, d'acord amb l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil, per indicar si la resolució és ferma o si s'hi pot presentar algun recurs en contra, amb expressió, en aquest últim cas, del recurs que sigui procedent, de l'òrgan davant el qual s'ha d'interposar i del termini per recórrer-hi.

 

Classificació

Categoria
Convencions .Disseny de documents

Fitxes relacionades

Abreviacions