Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'ITU, entre 1 i 10 km (freqüència entre 300 i 30 kHz), emprada en radiotelegrafia, ràdio, etc. LF és l'acrònim de low frequency ('freqüència baixa'). [...]
Cadascun dels arbres metàl·lics o de fusta que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla, serveixen per a sostenir els elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, establir llocs d'observació [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
Dit de la comunicació que utilitza un canal de ràdio o infraroigs, o en general qualsevol sistema que no requereixi la connexió física entre transmissor i receptor. L'ús dels dispostius sense fils ha esdevingut habitual arran de l'expansió de les xarxes d'àrea local per ràdio o ^WLAN^. [...]
Element químic de nombre atòmic 88, massa atòmica 226 i símbol Ra, pertanyent al grup II A de la taula periòdica, el més pesant dels metalls alcalinoterris. És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d'urani. El seu isòtop més important és el 226Ra, amb una mitja vida de [...]
Constant característica de l'electró que és igual al quadrat de la seva càrrega dividit pel producte de la seva massa i el quadrat de la velocitat de la llum en el buit. [...]
