Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esclau -ava

adj. i m. i f. [LC] [HIH] Que està sota el domini absolut d'un amo, que no és de condició lliure. Entre els antics, els presoners de guerra esdevenien esclaus. Els esclaus de l'antiga Roma. Els esclaus negres. Comprar, vendre, rescatar, un esclau. Comerç, tràfic, d'esclaus.
adj. i m. i f. [LC] Que està sotmès a un poder tirànic, a la dominació d'algú a qui s'obeeix servilment per interès, per ambició, etc. És un poble d'esclaus. És una esclava del seu home. És un esclau de la seva dona.
adj. i m. i f. [LC] Que està sotmès a una cosa que domina, que priva de la llibertat. Un home esclau de la seva paraula. És un esclau de la seva ambició. Són uns esclaus del deure. S'havia convertit en una esclava de la feina.
f. [LC] Argolla d'or, de plata o d'altre metall que les dones duien al canell o al turmell.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions